Des de sempre, les festes del poble han estat cosa del poble. Des de la Crida fins al ball de l’Óssa, les caramelles, la Passa o la Mar­ratxa. Això passava i es consoli­dava especialment en llocs com Sant Julià, el Cap del Carrer d’Andorra la Vella, amb la Uptee o amb la Comissió de Festes d’Encamp. Amb els anys, i a mesura que els comuns s’han anat implicant més en el desenvolupament de les festes –és a dir, han anat pagant la festa–, aquest paper ha anat evolucionant. Les festes del Cap del Car­rer, en perdre la colla que les impulsava, van anar caient en l’oblit, a Sant Julià tot continua immutable, la Uptee ha anat perdent pes i ha quedat relegada pràcticament al pubillatge, i a Encamp… Bé, Encamp són figues d’un altre paner. Avui, els joves continuen organitzant el gros de la festa. Cal premiar les hores i la dedicació d’un jovent al qual sovint s’acusa de poc implicat i de tenir un ós a la panxa. Res més lluny de la realitat. Treballen, i treballen molt, però els resultats no sempre acompanyen. D’un temps ençà, un comú massa lax i un jovent poc predisposat que li di­guin com s’han de gastar els diners han desembocat en accions discutides com la representació de l’Óssa amb joves beguts incapaços d’articular dues frases coherents, controvertits espectacles de vaquetes i la sensació per a molts encampadans que el comú, amb el jo­vent, el que fa és subvencionar-los la beguda. Ja veurem com s’ho fa enguany el comú després de comprometre’s a limitar la disbauxa del fi de festa. Perquè per a alguns, la barra lliure ha estat fins ara el principal al·licient de la feina.