Des de sempre, les festes del poble han estat cosa del poble. Des de la Crida fins al ball de l’Óssa, les caramelles, la Passa o la Marratxa. Això passava i es consolidava especialment en llocs com Sant Julià, el Cap del Carrer d’Andorra la Vella, amb la Uptee o amb la Comissió de Festes d’Encamp. Amb els anys, i a mesura que els comuns s’han anat implicant més en el desenvolupament de les festes –és a dir, han anat pagant la festa–, aquest paper ha anat evolucionant. Les festes del Cap del Carrer, en perdre la colla que les impulsava, van anar caient en l’oblit, a Sant Julià tot continua immutable, la Uptee ha anat perdent pes i ha quedat relegada pràcticament al pubillatge, i a Encamp… Bé, Encamp són figues d’un altre paner. Avui, els joves continuen organitzant el gros de la festa. Cal premiar les hores i la dedicació d’un jovent al qual sovint s’acusa de poc implicat i de tenir un ós a la panxa. Res més lluny de la realitat. Treballen, i treballen molt, però els resultats no sempre acompanyen. D’un temps ençà, un comú massa lax i un jovent poc predisposat que li diguin com s’han de gastar els diners han desembocat en accions discutides com la representació de l’Óssa amb joves beguts incapaços d’articular dues frases coherents, controvertits espectacles de vaquetes i la sensació per a molts encampadans que el comú, amb el jovent, el que fa és subvencionar-los la beguda. Ja veurem com s’ho fa enguany el comú després de comprometre’s a limitar la disbauxa del fi de festa. Perquè per a alguns, la barra lliure ha estat fins ara el principal al·licient de la feina.
Noemí Rodríguez · Parlem-ne →
