Fa un parell de dies que intento escriure una editorial sobre el que passa i deixa de passar a ATV.
He de reconèixer que les informacions que m’arriben no són completes i que molt – massa- sovint es contradiuen.
Continuo recollint informació.
Ficats a fer enfadar a ningú, almenys que sigui amb coneixement de causa.
Feia dies que no hi passava per casa teva, però rebo puntualment els teus escrits per correu. I avui, comences a parlar de la nostra ATV. Una gran casa que tothom en parla segons el “burro” que hi compra o millor dit, segons l’experiència viscuda. Jo crec que la imatge i encara més la tele dóna tant poder que tot aquell que hi treballa, es transforma. Costa molt mantenir el cap serè i tenir una línia a seguir i, més en aquest país petit, que tots hi volen posar cullerada. I tampoc crec que els de fora hagin de venir a dir a imposar un criteri tan vàlid com qualsevol altre.En fi, massa coses per comentar de l’ATV.
Tens raó, Això de la tele és un tema complex on intervenen molts elements a tenir en compte, començant per la manera de fer del país, dels pol´´itics, dels que hi treballen…uf. Fa de mal dir.potser les coses s’encarrilaran quan tinguin sana competència. Això obligaria a tothom a posar-se les piles i l’espectador en sortiria guanyant.ves a saber!
Potser quan no existeixen les fronteres……
Potser 😉Les fronteres mentals són les que fan més mal, però.
No sé si més mitjans de comunicació ens assegurarien més llibertat o més qualitat. Només cal veure els mitjans escrits o les ràdios privades del país … i si sortim d’Andorra, per molts mitjans que hi hagi, l’aparent llibertat d’expressió és sistemàticament utilitzada per assolir interessos particulars … o si ho prefereixes privats …Tot i aquest panorama, estic d’acord que amb alguna tele més al país, els directors d’ATV i sobretot les ments pensants del Govern, hauran de reaccionar. Llàstima però, que d’ATV només es valori la informació, i (intencionadament ?) no es vegi el treball de les persones no vinculades al món del a informació, que fan possible l’existència d’un club com el Piolet, o que es pugui veure una sessió del Consell General o un partit de bàsquet … per exemple
Tu hi treballes, eh!, estic d’acord amb tu i també estic d’acord amb en David, obrir-nos a Europa comportaria una gran feinada, però molts canvis i un equilibri en una balança que ara està decantada cap als governants més que cap als ciutadans i treballadors.Acomiadament lliure???on s’ha vist això, a cas no som ningú!
Resulta molt trist, però totes les teles públiques tenen l’accent polític posat d’una forma o una altra.El problema a RTVASA és que l’intervencionisme continua fent-se de forma matussera i amb una forta resistència als criteris professionals. I és una teranyina de la qual no s’aconsegueix escapar.Això acaba generant en l’informador tensions molt difícils de digerir (més pel fet de ser periodista que no pas per tenir interessos polítics, com s’obstinen a vendre les autoritats i els responsables de la casa).Per altra banda, les formes no són el fort de l’actual director executiu, sense entrar a discutir el seu dinamisme ni la seva capacitat per posar les piles a l’empresa.Fa falta autocrítica i que els senyors polítics, sobretot els de l’oposició, no rebaixin el tema a qüestions de minutatge i de presència en pantalla. Sembla que és l’únic que els interessa. I no és aquest el problema greu.Deixeu fer als periodistes, estimuleu la seva independència i les seves rutines i llavors, mireu d’encabir-hi l’orientació dels missatges interessats, però sempre amb un cert rigor.El contrari només provoca desolació i episodis com els que toca viure periòdicament. I ja cansa.
Absolutament d’acord amb tu, Ury.