Fa un parell de dies que intento escriure una editorial sobre el que passa i deixa de passar a ATV.
He de reconèixer que les informacions que m’arriben no són completes i que molt – massa- sovint es contradiuen.
Continuo recollint informació.
Ficats a fer enfadar a ningú, almenys que sigui amb coneixement de causa.
Feia dies que no hi passava per casa teva, però rebo puntualment els teus escrits per correu. I avui, comences a parlar de la nostra ATV. Una gran casa que tothom en parla segons el “burro” que hi compra o millor dit, segons l’experiència viscuda. Jo crec que la imatge i encara més la tele dóna tant poder que tot aquell que hi treballa, es transforma. Costa molt mantenir el cap serè i tenir una línia a seguir i, més en aquest país petit, que tots hi volen posar cullerada. I tampoc crec que els de fora hagin de venir a dir a imposar un criteri tan vàlid com qualsevol altre.>En fi, massa coses per comentar de l’ATV.
Tens raó, >Això de la tele és un tema complex on intervenen molts elements a tenir en compte, començant per la manera de fer del país, dels pol´´itics, dels que hi treballen…uf. Fa de mal dir.>>potser les coses s’encarrilaran quan tinguin sana competència. Això obligaria a tothom a posar-se les piles i l’espectador en sortiria guanyant.>>ves a saber!
Potser quan no existeixen les fronteres……
Potser 😉>>Les fronteres mentals són les que fan més mal, però.
No sé si més mitjans de comunicació ens assegurarien més llibertat o més qualitat. Només cal veure els mitjans escrits o les ràdios privades del país … i si sortim d’Andorra, per molts mitjans que hi hagi, l’aparent llibertat d’expressió és sistemàticament utilitzada per assolir interessos particulars … o si ho prefereixes privats …>Tot i aquest panorama, estic d’acord que amb alguna tele més al país, els directors d’ATV i sobretot les ments pensants del Govern, hauran de reaccionar. >Llàstima però, que d’ATV només es valori la informació, i (intencionadament ?) no es vegi el treball de les persones no vinculades al món del a informació, que fan possible l’existència d’un club com el Piolet, o que es pugui veure una sessió del Consell General o un partit de bàsquet … per exemple
Tu hi treballes, eh!, estic d’acord amb tu i també estic d’acord amb en David, obrir-nos a Europa comportaria una gran feinada, però molts canvis i un equilibri en una balança que ara està decantada cap als governants més que cap als ciutadans i treballadors.>Acomiadament lliure???on s’ha vist això, a cas no som ningú!
Resulta molt trist, però totes les teles públiques tenen l’accent polític posat d’una forma o una altra.>>El problema a RTVASA és que l’intervencionisme continua fent-se de forma matussera i amb una forta resistència als criteris professionals. I és una teranyina de la qual no s’aconsegueix escapar.>>Això acaba generant en l’informador tensions molt difícils de digerir (més pel fet de ser periodista que no pas per tenir interessos polítics, com s’obstinen a vendre les autoritats i els responsables de la casa).>>Per altra banda, les formes no són el fort de l’actual director executiu, sense entrar a discutir el seu dinamisme ni la seva capacitat per posar les piles a l’empresa.>>Fa falta autocrítica i que els senyors polítics, sobretot els de l’oposició, no rebaixin el tema a qüestions de minutatge i de presència en pantalla. Sembla que és l’únic que els interessa. I no és aquest el problema greu.>>Deixeu fer als periodistes, estimuleu la seva independència i les seves rutines i llavors, mireu d’encabir-hi l’orientació dels missatges interessats, però sempre amb un cert rigor.>>El contrari només provoca desolació i episodis com els que toca viure periòdicament. I ja cansa.
Absolutament d’acord amb tu, Ury.