Sempre he sentit debilitat per Jaume Bartumeu. Estic convençuda que avui, tant ell com Toni Martí, són els dos grans referents de la política nacional; per trajectòria, per estratègia i per ambició.
Diòptria amunt o avall. Ningú no és perfecte. Prefereixo el primer –ni que sigui perquè ja va dir Marc Forné, que al segon li havien detectat un ramalasso de centreesquerra, i no seria qüestió que se m’encomanés– i sobretot perquè Bartumeu és un senyor intel·ligent que sempre m’ha fet riure. Ara bé, no entenc aquesta dèria de comunicar-se només amb la societat a través de tribunes a El Periòdic d’Andorra. No hi veig cap signe d’intel·ligència a rebutjar sistemàticament entrevistes ni negar declaracions a qualsevol altre mitjà, emparat en la frase que si Martí parla per la tele, ell ho fa per El Periòdic. Senyors, comença a ser hora que algú els digui a aquesta gent que la seva feina es deu al poble, a tot el poble i no a qui compra o llegeix determinada premsa. Que els articles d’opinió estan molt bé, però que ell en tant que president de grup parlamentari i excap de Govern hauria de donar la cara –ni que sigui de tant en tant– i explicar a la ciutadania què en pensa de coses tan òbvies com les mesures impulsades per l’executiu de Martí, sobre el nou partit de Ferrer o l’estratègia socialista amb vista als propers comicis. A vegades els polítics obliden que estan al servei de la gent i no del partit, que no tothom els vol mal i que al cap i a la fi, tenen una obligació de cara al mitjans, els agradi o no. A mi tampoc no sempre em ve de gust parlar amb ells.