D’aquest any no passa.
He de posar-me les piles i recuperar les classes de francès, i de passada començaré les d’anglès –que cada dia que passa em costa més entendre els estrangers– i ja posats a fer, miraré de posar-me a dieta: menjaré només carn i peix durant una setmana i tornaré a cordar els texans. Espera, no. Millor encara: menjaré verdureta a la planxa, llegums i cereals i reduiré els dolços, sí. Millor. No es tracta de perdre pes sinó de gua-nyar salut. I deixaria de fumar si no fos perquè fa molts anys que no fumo voluntàriament, i sembla que deixar de respirar fum no és un dels bons propòsits per a aquest any del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra. I ja, posats a fer, em trauré el carnet de conduir. Em penso que només quedem el Gabi Fernàndez i jo d’indocumentats del motor, i no pot ser: tota la vida esperant que el servei de transport públic funcioni i l’únic que sé és que hi ha un parell de conductors suïcides i alguns d’extremament amables i competents –com tot a la vinya del Senyor–. I… què més? Ah, sí, m’apuntaré al gimnàs. I no només m’hi apuntaré, sinó que a més hi aniré. A fer exercici, vull dir.
I tindré cura de les plantes, que al final sempre es moren perquè no recordo que les he de regar de tant en tant. I em mossegaré una mica la llengua i així no faré tants amics en el meu dia a dia, i dormiré les hores, i reciclaré bé els plàstics i els envasos i no estaré tot el dia connectada a les xarxes socials –fet, d’altra banda, ben obvi tenint en compte que si he de fer tot el que m’he proposat no tindré temps per a res més.