residentsEm dec estar tornant conservadora. Quan més hi penso, més convençuda estic que no és una bona idea donar el vot als residents. Els residents: persones que no poden votar els seus representants, ni ser escollits, malgrat tenir tots els drets i obligacions econòmics. No crec que sigui una bona idea. No, si més no com es planteja, només podent votar a les comunals i no tenint l’opció de ser escollits. Em recorda massa aquells autobusos nord-americans on tothom podia pujar però no seure allà on volia. Jo aposto per la nacionalització als deu anys, i per una revisió de la doble nacionalitat. Estem perdent massa veus, massa potencial. Actualment hi ha cinc mil persones que podrien fer-se andorranes i que no ho volen ser. Per diferents motius. Alguna cosa no estem fent bé. El problema no és el vot dels residents. El problema no rau ni tan sols en la tan soferta excusa de la reciprocitat que fem servir sempre que ens convé, però només pel que convé. El problema rau que per integrar-se –si es vol– no calen vint anys. Que la nacionalitat d’origen –sempre que no s’exerceixin drets polítics a banda i banda de la frontera– no hauria de limitar les possibilitats d’aquells que viuen i estimen Andorra de poder sumar esforços i implicació. El problema és que els nostres governs no han estat capaços de fer de la nostra una nacionalitat de prestigi: reconeguda i amb valor dins i fora del país. El dia que no calgui passar un martiri per poder ser andorrà fora d’Andorra aleshores haurem fet un gran pas a favor de la plena andor­­ranització. La resta, són romanços.