Aquest hauria de ser l’últim article que dedico al fum. N’he parlat molt –per a alguns fins i tot massa– els darrers mesos. Des que a final de 2009 el conseller delegat de Cadena Pirenaica, Eduard Navarro, em va dir que sí a la bogeria de muntar una ILP des de la ràdio, han estat moltes les persones que han treballat per fer possible que avui Andorra sigui un lloc millor on viure-hi. Començant pels qui –insustituïbles– van redactar la proposició de llei. Continuant per Sindicatura, encapçalada per Josep Dallerés i Esteve López– i amb el consell de Valentí Martí–, que van facilitar un procés avalat per la Constitució però no regulat per llei. Pels comuns, amb els punts de recollida de signatures, així com per les persones que els gestionaven. Sense oblidar qui va dedicar hores i moltes dosis de pedagogia per fer arribar el missatge. Hi incloc la Isabel i la Mercè, la Sassa i la Júlia, però també l’Antònia, l’Ivan, la Marta, el Marc, la Montse, el Joan, el Jordi, la Meri… Si hi hagués més persones com vosaltres podríem arribar a la Lluna! També vull agrair la cobertura dels mitjans, la tasca dels consellers generals per validar-la al Parlament i sobretot a totes i cadascuna de les persones que s’hi han implicat amb la seva signatura i amb el seu suport. Perquè amb aquesta ILP hem aconseguit fer realitat un projecte bo per a tots, i perquè hem demostrat que la ciutadania té una responsabilitat i un paper actiu en el món que ens envolta, si el volem exercir, és clar. Ara, només caldrà que tots plegats respectem i fem respectar la llei, començant pel Govern.