Recordo el primer dia que es van reunir públicament. Amb més crits indignats que arguments, amb més bona voluntat que experiència. AD800 naixia amb la voluntat de donar veu al poble. A aquelles persones que se senten excloses dels cercles de poder, que veuen com el seu dia a dia i la seva nòmina no quadra amb les estadístiques de les mitjanes oficials. I des d’aleshores han fet coses. Han recollit signatures per demanar més transparència a la CASS, han donat suport a una iniciativa legislativa popular per fer llistes obertes i han obert una porta a l’esperança dels afectats per les preferents. Però ara arriben a un punt mort. Malgrat els arguments contra la política, malgrat el rebuig a ser polititzats, malgrat ser contraris a admetre ningú a la junta que tingués un passat polític… malgrat tot això, finalment s’han adonat que si vols canviar les coses, les has de canviar des de dins. Des de la ciutadania pots impulsar idees concretes, puntuals, però el gran canvi arriba sempre, o des dels lobbys o des de dins. I com no tenen ni poder ni diners per ser un lobby, faran política. Espero que la innocència no els porti a confiar a cegues en peixos més grossos i més experimentats, per defensar a cegues els interessos que tant critiquen. Jo els aplaudeixo les ganes i el coratge. Però, ara bé: Per fer política cal tenir –o caldria tenir– una idea d’Estat predefinida. Tenir un ideari sobre quins serveis ha d’oferir l’Estat, sobre com es distribueixen i, sobretot, qui i com es paguen. I si pot ser, una mínima idea sobre cap on volem anar. Seria molt innovador.