Aquests dies els treballadors de la construcció han tornat a la feina. A la poca feina que hi ha. Es calcula des de l’Associació de Contractistes d’Obra que des del gener s’han perdut 400 llocs de treball. 400 persones que han hagut de buscar-se la vida. 400 històries de neguit. Algunes resoltes, altres en vies de solució. Altres no. Un munt de gent que ha vist com l’ambient s’anava enrarint, com les hores extra disminuïen, com les propostes cada cop eren més escasses, com alguns tornaven de vacances amb l’ai al cor per si els esperava la carta d’acomiadament, com d’altres ja no han tornat de les vacances i com molts marxaran a final d’any. Les previsions no són bones. La lògica ens diu que aquesta crisi no pot durar per sempre, però fa tants dies que dura, que alguns comencen a pensar en la possibilitat de treure un sant en processó. Per provar que no quedi. I mentre això passa, la resta d’empreses i sectors de negoci que depenen directament o indirectament de la construcció veuen com la por s’encomana i els redueix el marge fins mullar-se els peus. Com una marea negra, tot s’empudega de recel i neguit. Pateix qui en té motius i qui en principi no en té. I no per empatia sinó per por, que és el pitjor dels sentiments encomanadissos. Tot està canviant i ho fa amb sotracs d’estructures, de maneres de fer. Ens toca a nosaltres mirar de no reproduir els esquemes que ens han dut fins a aquest cul-de-sac i provar, aquest cop, de fer les coses d’una altra manera si volem resultats diferents. Temo que la temptació de perpetuar-nos en la foscor no sigui gaire forta.
