Com si es tractés d’una tardana eclosió primaveral, sembla que aquestes darreres setmanes una nova embranzida d’activitat ocupa casa nostra, tant des de les institucions com des de l’àmbit privat i fins i tot ciutadà. Aquesta setmana es presenten dos textos cabdals al Consell General, com són el de l’IRPF i el de la reforma de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. Des dels comuns es torna a parlar de projectes engrescadors i no exempts de polèmica, com el parc d’animals de Naturlàndia o la ubicació de l’heliport. Projectes que se sumen als primers mesos d’Inúu i al Cirque de Soleil, que desembarcarà amb la troupe d’aquí a uns dies. Mentrestant, alguns treuen el fetge per la boca a l’Ultratrail, i les estacions s’espremen les neurones per desestacionalitzar unes estacions encara plenes de neu. Per primera vegada en molts mesos tinc la sensació que alguna cosa es mou a Andorra. Però –sempre hi ha un però– parlem d’IRPF mentre el Govern es tanca en banda a gravar patrimonis, parlem de l’augment del preu del punt però ningú no parla de tornar les pensions no contributives, parlem de respecte a la natura però per diners tanquem llops en un clos i deixem córrer vaquetes espantades per a la nostra diversió, parlem d’heliport però ningú no el vol a prop, parlem d’Inúu però de moment no hi va ningú, ens barallem per les entrades pel Cirque de Soleil i ja ens queixem de la manca d’aparcament, parlem de la Trail però encara apostem poc per l’esport i la natura. Alguna cosa es mou a Andorra –no en tinc cap dubte–, ara cal que es comenci a bellugar en la direcció correcta.
‘Eppur si muove’
1 jul. 2013 | Uncategorized @ca | 7 comentaris
7 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
I vosté senyora, que voldria, que els que hem guardat el patrimoni familiar passant penes i treballs tota la vida per poder transmetre’l si pot ser millorat, encara a sobre haguem de pagar per mantenir la resta de nou vinguts ?
No gràcies
Jo el que voldria és que tots contribuíssim a mantenir i fer créixer el país de forma justa i proporcional- com d’altra banda diu la Constitució-.
I això inclou els assalariats, i els empresaris, i sí, també els propietaris.
Mal li pesi.
Penes i treballs en passem tots, no entenc què li fa pensar que uns han de pagar i uns altres no.
De totes maneres no cal que pateixi. Ni aquest govern- ni cap altre que jo sàpiga- ha tingut mai la intenció de posar impostos sobre el patrimoni.
L’existència d’un cert patrimoni personal no implica forçosament que s’obtingui un rèdit econòmic sobre aquest. Per tant, és una absoluta estupidesa gravar una propietat verge i de la qual no se’n treu cap rendiment. És estúpid i el que és més important: és injust. I tot, simplement perquè els nouvinguts nòmades saciïn les seves enveges personals sobre aquells que tenim alguna cosa més que un passaport. Quina culpa en tenim nosaltres que els seus avantpassats no els hagin deixat part del seu esforç? És més; quina culpa en tenen els nostres padrins, que van deixar de viure amb un cert nivell de vida per traspassar-nos aquelles terres que a través de generacions s’han conservat, i que no són altres que les que configuren, juntament amb el nostre patrimoni arquitectònic en forma de cases pairals, bordes, esglésies i capelles, la imatge de l’Andorra que a transcendit a través dels segles? Però a part de trobar-nos davant d’una injustícia flagrant i un problema ètic sobre els drets dels andorrans, el gravamen sobre el patrimoni implica un error conceptual sobre el plantejament socio-econòmic: Un impost d’aquest tipus implica forçar als propietaris de les terres (que per altra banda configuren el conjunt de bons andorrans que no s’han vengut el patrimoni familiar per a realitzar la enèsima promoció urbanística que degrada de forma substancial el nostre territori i imatge de país, i que continuen a fer-hi activitats tradicionals que són sostenibles amb el nostre entorn) a fer-ne un ús purament especulatiu i destinar-ho a una activitat que generi un benefici econòmic unilateral i sense repercussió social: l’aprofitament urbà. En aquest punt, cal recordar la estúpida eliminació o semi-eliminació de la cessió de sòl urbà per part de l’executiu i comuns actuals, a excepció de Sant Julià. Tot, a fi efecte de continuar mutilant el nostre, ja de per sí, castigat país. Senyora Noemí, amb tots els respectes, un espai d’opinió públic com aquest, requereix una certa dosi d’ètica professional, per la qual cosa no és pot opinar d’un tema tan complex i que pot tenir unes repercussions tan transcendentals a nivell temporal i d’importància per al país, sense esgrimir cap tipus d’argument. Car aquest fet l’hi fa perdre credibilitat i fica en entredit les certeses de la resta de l’article, que comparteixo plenament.
@Bonandorrà, tot i no compartir algunes de les seves formes, l’he de felicitar per la seva facilitat d’expressió i valors. Donat que en el seu comentari hi veig un cert risc de que vostè pugui estar fent un exercici de retòrica, per si de cas, voldria puntualitzar el següent: 1) 100% d’acord amb que ha estat una aberració haver semi-eliminat la cessió de sol urbà per facilitar a aquells mals andorrans que puguin acabar de pamar el patrimoni fins polir-se el darrer metre quadrat, total per poder mantenir el “Cayene” i tota la parafernàlia associada. Aquests hereus esquenadrets, no han tingut cap respecte als sacrificis que els nostres ancestres seminòmades (La Greda, Carcassona, Beziers, Pla d’Urgell, etc.) van fer. 2) Comparteixo plenament amb vostè que determinat patrimoni no deuria de tributar. En la meva opinió, tot aquell que ni dona rendes ni en ten possibilitats objectives de donar-ne en el mig termini. Em refereixo als bens materials com ara feixes, cortals, bordes, i molt particularment a les terres i prats utilitzats amb finalitats agrícoles i pastorals, que com a bé social que són i l’estat així ho ha entès, no únicament no en cobra impostos, si no que dona ajuts als titulars de les explotacions agràries, ja sigui directa (ramaderia) o indirectament (tabac). Pel cas del tabac, acordarà amb mi que com a mínim el tema es controvertit… 3) Considero que deuria de tributar el patrimoni especulatiu susceptible de crear perjudici a la col•lectivitat (piscina del clot d’Emprivat, edificis nous de trinca ferrollats, pisos i botigues tancats però amb llogater potencial, erms plens de barces en ple centre urbà, etc.). Dic això amb el ben entès de que l’especulador és una figura necessària per al sistema capitalista (sempre i quant ho faci sense disposar d’informació privilegiada), doncs canvia risc per seguretat. Considero que ja ha arribat el moment de fer entendre al capital especulatiu que ja han gaudit de suficient quota de temps per verificar que la seva aposta en quant a prospectiva de model de país ha resultat fallida, doncs la demanda no ha estat l’especulada, i ara ja toca anar posant al mercat aquests bens productius infrautilitzats, doncs amb certa pressió de tributació adequadament normada. 4) Per aportar un element més de reflexió a aquest tema tant complex de la tributació sobre els bens patrimonials, aprofito per comentar que a les millors terres de conreu als USA els hi és d’aplicació la figura jurídica “prime farmlands”, mitjançant la quina s’eximeix d’impostos als titulars per considerar-se un be d’interès general a preservar per a les generacions futures. Ara bé, si el titular en decideix un canvi d’us, llavors ha d’abonar a l’estat amb caire retroactiu i amb interessos tots els tributs condonats.
Molt d’acord JD1
m’encanten les respostes contestacions de la noemí….
Bastant d’acord amb bon andorrà i JD1, la conservació del patrimoni és una labor que té un cost i no ha de ser penalitzada amb impostos sinó que ha de ser recolzada.
Només diria que una mica de respecte pels “nouvinguts nòmades”. Molts andorrans no fa tant de temps també havien d’emigrar per poder-se guanyar les garrofes. Si ara no ho han de fer i molts han pogut saltar de la mula al Mercedes, o al Cayenne, ha estat en gran part gràcies als coneixements i esforços que aquests nòmades han aportat.