Cada cop em fa més por sortir del país i trobar-me persones que em demanin sobre com és la vida a Andorra.
Habitualment els parlo d’una gran natura, que malgrat no s’ha sabut preservar com caldria, encara manté bona part de la seva riquesa paisatgística i cultural.
Els parlo d’una història antiga, enclavada en l’Europa Medieval i d’un tarannà que ha sabut navegar sense perdre gaires plomes a través de la història.
Els parlo del comerç, amb marques destacades, però sobretot d’una nova filosofia de turisme que es basa en conceptes com termalisme i romànic.
I procuro que no em facin gaires preguntes més, perquè em sap tant de greu haver de dir mentides com haver de parlar malament de casa meva.
I és que no els puc dir que el meu país és un lloc on importa més fer edificis emblemàtics que escoles.
Que pesa més el cul a la cadira que la consciència.
No m’agrada haver de reconèixer que els diners que no tenim els gastem en grans firmes que pagaran els nostres néts, mentre els avis continuen cobrant pensions de misèria.
És trist veure com a l’hora de rectificar , quan es rectifica, pesa més poder tancar una negociació per aprovar el pressupost o el descontent d’algun comitè local, que el sentit comú.
Em sap greu no poder parlar d’un país on estiguin reconeguts els drets universals a la sanitat i a l’ensenyament. Amb un sistema educatiu pioner i avançat que no hagi de dependre de la bona voluntat de tercers per poder sortir a l’exterior.
Per manca de planificació, per manca de visió de futur.
No m’agrada veure com qui té més diners és qui menys paga al sistema, perquè als que tenen diners no els cal el sistema per viure.
Polítics que no creuen en els problemes d’una Andorra desestructurada que es veu molt llunyana des del iot o des del Cayenne.
Dirigents que mai públicament, però sí de forma encoberta, et reconeixen que si aquesta gent sense recursos marxa, millor que millor, que ja en vindran d’altres a més baix cost.
I s’obliden que permetent que la gent integrada marxi, el cost, cada cop serà més alt.
No puc entendre com la classe política en general està tant poc preparada, amb ambaixadors que ni tan sols parlen anglès, amb càrrecs públics que ocupen cadira per cognom i no per mèrits propis.
M’indigna veure com hi ha persones que malviuen amb menys de mil euros al mes mentre altres se’ls embutxaquen multiplicats per deu per informes que ningú no llegirà.
No entenc perquè hem de fer un museu nacional a la Massana i un edifici per guardar els frescos de Santa Coloma a la capital. Què hi ficarem dins el Museu Nacional?
Em costa -quan em demanen de fora- justificar perquè portem a Eurovisió algú de fora per cantar en anglès, em costa explicar com és que els sindicats són de fer bonic i poca cosa més, em costa explicar perquè la societat andorrana viu en estrats que no es barregen.
No puc entendre com hem deixat que els bancs siguin els que dirigeixin el país en funció de criteris economicistes.
Em costa pair que els caps de les principals formacions polítiques d’aquest país tinguin el cul llogat d’una manera o una altra.
Em sap greu veure com podent ser un exemple de qualitat de vida ens hem convertit en un país on treballar, però no on viure.
Aleshores, quan surto fora i em diuen que Andorra és un carrer ple de botigues i que els preus ja no són el que eren, arronso les espatlles i em resigno pensant que això és el menys dolent que poden pensar de nosaltres.
Ànims, que malgrat el que alguns ens vulguin fer creure, ningú és perfecte.
Em sembla que no t’has deixat res, crec que hi ha massa gent que pensa com tu, però com que tampoc es que sigui un estat de dret els polítics van a la seva (butxaca).Hauríeu de boicotejar unes eleccions….Ja saps el que en penso, tot en aquesta vida s’acaba i potser algun dia s’ha de pensar seriosament en la CE.
Res noia, una miqueta d’alegria i ens fotem unes copetes de cava i anar fent…Perquè sincerament crec que el pitjor està per venir això no s’aguanta per enlloc
Tots tres teniu tota la raò, David ms, Isidre i Noemi.També crec que lo pitjor queda per venir però aleshores ens haurem de recordar de les declaracions dels governants actuals, d’aquell ministre de finances amb un nom amb consonpància marítima o aigualida que sempre deia que tot anava bé, que el creixement del país era d’un 6,4%.Ens haurem de recordar d’una senyor amb dèries de viatges i de construccions magalomaniàques.Al segle 30 desprès de Christ quan es faran escavacions trobaran ruines megalomaniaques en lloc de restes megalítiques.Ens haurem de recordar d’un ministre d’economia que fa fallar una carrera d’actor còmic,d’un ambaixador que no parlava la llengua del lloc on el van “embaixat”, d’un ex-ministre d’esports (el mateix) que presentava el perfil més antagònic amb el càrrec que mai s’hagi vist, i sobretot, sobretot, ens haurem d’enrecordar d’una cap de govern que es va afeitar la barba per no ser reconegut i més encara, més encara d’un altre cap de govern un senuyor estrany de cara i de veu, aquell que només pensava en el 2020sense parara de parlar de l’excel·lència d’un país que s’estava ofegant.Tampoc haurem d’oblidar els escolanets i escolanetes asseguts en semi cercle que deien amen a tot el que el seu amo i senyor deia. Sobretot no interrompre la veu del Senyor.Bon Nadal a tots.
Bon Nadal, tanmateix.
Totalment d’acord!Fa mal parlar d’andorra fora d’ella…El que fa més mal és el futur, i el futur de les noves generacions…Nosaltres ja ho em patit, i em hagut de marxar… si et vols desemvolupar només pots marxar, a andorra no hi ha futur per a un jove…10mil
Bones,He fet cap amb aquest blog per casualitats i lo primer de tot és felicitar-te, bona feina!!Entraré al tema d’Andorra, sóc Andorrà de primera generació (pares Espanyols) i la veritat fins fa pocs anys creia amb aquesta Andorra que la gent de l’exterior creia…Molts cales, bons cotxes, bona vida,etc.Però ara, no sé si me he despertat o es que els politics ho estan fent tant malament que comparteixo tots els teus pensaments i em passa el mateix quan demanen per Andorra, la meva resposta es…millor canviem de tema.Això ha de fotre un pet i gros, aquest Govern esta privatitzant tot (ITV,AMBULANCIES,etc…)per quan ells no siguin al poder, perque hi haura un “Sanchez, Rodriguez,Perez” (fills d’inmigrants) controlarant el “cotarro” igualment.Quina merda de país!!!Anim a tots
Certament és complicat definir Andorra a la gent de fora. De la mateixa manera que és complicat parlar d’Andorra des de fora però també ho és des de dins, sobretot sense sortir-ne escaldat. En tenim bons exemples, oi?
Molt bon post. El país ha de fer un pensament i pensar què vol ser de gran. I s’ha de posar les piles, sino se les posaràn des de fora. Així que bones festes i bon 2008.Cesar