L’STA va ingressar l’any passat 16 milions i mig d’euros provinents dels operadors estrangers.

És el volum de negoci que generen els milers i milers de turistes que ens visiten mentre truquen a la tieta per confirmar el nom de la crema que li han encarregat, o per avisar la parella que ja han trobat aquelles sabates que buscaven de feia dies.

Els telèfons mòbils formen part del nostre paisatge diari, dins i fora del país. Però mentre molts dels nacionals hem optat per racionalitzar la despesa i donar al Cèsar el que és del Cèsar, els incauts turistes que ens venen a visitar- sense adonar-se de la despesa que suposa fer i rebre trucades des d’un país estranger -col·laboren en la nostra economia gràcies a inofensius missatges de text o trucades a casa seva, trucades que fan o reben, però que paguen a Andorra en qualsevol cas.

Més important encara és el volum de negoci que els andorrans generem frontera enllà.

Fins 18 milions d’euros han generat en forma d’ingressos les trucades que hem fet els clients de Mobiland quan estavem a l’estranger.

Una xifra molt alta tenint en compte que el volum de gent que ens visita és més important que el conjunt de la població, i que moltes persones, escaldades amb la factura- ja fa dies que han optat per disposar de dos mòbils, un de nacional i l’altre estranger per evitar pagar les trucades en itinerància.

Un gran negoci el del telèfon. Controlat per un únic operador que fixa les taxes i les tarifes i que darrerament parla de buscar un camí nou a través de la privatització.

No sigui cas que s’espatlli l’únic negoci no contaminant que sembla que avui funciona al país.