Les estones i converses prèvies abans no comença el programa, sobretot amb els tertulians habituals omplirien d’anècdotes un o dos llibres. Sobretot de cometaris, i notícies d’aquelles que no pots tornar a repetir – suposo que per això te les expliquen-.
La qüestió, és que ja són molts anys de tertúlies, de confidències i off the records…i és clar, amb el temps, aquests petits oasi fets per a les confidències més íntimes acaben deixant regust d’allò que en el fons ens uneix a tots.
Quantes vegades, no ens hem trobat, alguns conspiradors habituals, discutint de política amb tots els seus averanys complicats per arribar al final a la conclusió compartida que no hi ha res com un bon formatge.
I és que en això, molts coincidim, això sí: El maridatge és el que sovint ens fa acabar d’afinar en les discussions. Jo perquè dic que no hi ha res com un bocinet ben madurat d’appenzeller amb un grapadet de raïm, altres com el Sisco Casals, que es delia pel formatge blau amb peres, o d’altres, com l’Albert Gelabert, que no li fa cap fàstic a un bon manxego curat amb una copeta de vi negre.
I aquí es van afegint veus a les converses, i hi ha qui aposta com en Gualbert Osorio per un Idiazabal navarrés, ben fumadet. D’altres, més suaus, que aposten per un mató nostrat del Pirineu amb mel de Canillo i nous de Santa Coloma…i així anem descobrint que potser sí que el nostre és un país de bolets, però que no per això deixem de ser molt de formatge.
Aquest cap de setmana, aquells que puguem ens trobarem a la Seud’Urgell, on del formatge han sabut fer una referència indiscutible pels amants de la bona cuina, i és que la flaire, en aquest cas ens condemna.
Això sí, amb molt de gust. Que ja ho diuen, ningú és Perfecte.