Nosaltres, des de la marxa mundial de les dones, una vegada més, ens mobilitzem en aquest 17 d’octubre per denunciar i exigir la fi de l’opressió a la que estem sotmeses pel fet de ser dones, per acabar amb la dominació, l’explotació, l’egoisme i la recerca desenfrenada del lucre que porta a injustícies, guerres, colonitzacions, ocupacions i més violència.

De les nostres lluites feministes i les de les nostres avantpassades que van lluitar en tots els continents, van nàixer nous espais de llibertat per a nosaltres, per a les nostres filles, pels nostres fills, per a totes les nenes i els nens que continuaran caminant sobre la terra.

L’any 2000 vam aplegar 5 milions de signatures exigint la fi de la pobresa i de la violència.

L’any 2005 vam sortir al carrer un cop més convocant la humanitat per a la Igualtat, la Llibertat, la Justícia, la Pau i la Solidaritat i teixint els nostres somnis mentre construíem la nostra manta mundial.

Avui, com ahir, denunciem el capitalisme, el patriarcat i les seves institucions així com les corporacions transnacionals i les oligarquies nacionals, que extrauen la seva riquesa de la discriminació, de l’opressió i de l’explotació dels nostres pobles i especialment de les dones.

Denunciem l’expoli dels nostres territoris, de l’aigua, la terra, la biodiversitat, les fonts d’energia.

Denunciem la manca de reconeixement dels nostres drets individuals i col.lectius.

Denunciem aquests sistemes que s’organitzen en base als privilegis dels homes per sobre de les dones. De blancs sobre negres i indígenes, així com l’exclusió de les lesbianes, dels immigrants i de tantes altres situacions considerades per ells com anormals.

Denunciem el seu caràcter repressiu i de criminalització de les nostres lluites. En aquest 17 d’octubre, dia internacional de la lluita contra la pobresa cridem l’atenció a la realitat viscuda per nosaltres, dones.

El nostre treball de cura de la família i a la comunitat no està reconegut i augmenta amb les retallades de la despesa pública. Tenim menys propietats i menys control dels recursos, tenim sous més baixos, les condicions laborals són més precàries i les empreses controlen la nostra sexualitat.

No tenim les mateixes oportunitats d’estudi i els nostres coneixements i qualificacions estan menys reconeguts. Les connexions entre la pobresa i la violència envers les dones es manifesten en el tràfic i explotació sexual, en el feminicidi, en la utilització del cos de les dones com a botí de guerra.

Reconeixem les diverses formes d’opressió envers la dona en tots els racons del planeta. Com tantes vegades hem manifestat i ho continuarem fent.

Contra les ocupacions militars a Palestina, Afganistan, el Líban i l’Iraq.

En aquest moment enviem la nostra solidaritat a les dones que lluiten contra la dictadura militar a Birmània, que van començar denunciant l’alça dels preus dels combustibles i van obrir camí a monjos, estudiants i a tot el poble.

Recolzem les companyes de Costa Rica i al seu No al tractat de lliure comerç de l’Amèrica Central amb els Estats Units. Ens entestem per superar la terrible violència que pateixen les dones de la regió de Kivu, a la república Democràtica del Congo i a Darfur, a la regió oest del Sudan.

Reafirmem els nostres camins per superar la pobresa i la violència envers les dones. Autonomia econòmica de les dones i repartiment de la riquesa: feines dignes, amb drets laborals i justa remuneració. Ús i control dels recursos i mitjans de vida. Enfortiment de l’economia solidaria, valorització del treball productiu i reproductiu de les dones.

No al pagament del deute extern que atempta contra la sobirania dels paísos i la vigilància contra nous endeutaments.

No a negociar ni a signar tractats de lliure comerç que tinguin com a objectiu assegurar els interessos de les transnacionals.

Per la sobirania alimentària i contra la privatització de la natura: autogestió dels nostres recursos naturals que es basi en un model de desenvolupament de les necessitats bàsiques de les generacions presents i futures.

El dret a mantenir els nostres mitjans de vida, a produir els nostres propis aliments de la forma em que els vulguem produir i poder alimentar-nos d’acord amb la nostra pròpia cultura. No més violència contra la dona.

La violència sexista és un instrument de control de les nostres vides, el nostre cos i al nostra sexualitat. No hem de ser objectes sotmesos a la voluntat de l’altre.

Compromís i mesures concretes de l’estat, de la societat, i en particular dels moviments socials, en al prevenció i punició de la violència envers les dones.

Pau i desmilitarització: posar fi a la impunitat i en l’ús de del cos de la dona com a botí de guerra i de l’estupre com a arma de guerra. Participació de les dones en la resolució de conflictes. Política de desarmament.

Contra les ocupacions i la presència militar.

Fins que totes les dones siguin lliures estarem en marxa!