Defuig el got llarg i busca una copa de baló. Refreda-la. Pren una escorça de llimona o llima –només l’escorça, sense la pell blanca– i prem-la dins la copa perquè els olis essencials impregnin el vidre. Després llisca-la suaument pel cairell fins a deixar-la caure al fons. Uns dies abans hauràs recollit ginebrons i un grapadet de cardamom verd que hauràs deixat macerar –per separat– una setmana a sol i serena dins un litre d’aigua de la bona. Amb aquest preparat farem els glaçons que necessitarem per omplir la copa. Tres de ginebrons i dos de cardamom. Amb els glaçons perfumats dins la copa, acaba-la de vestir amb una part de la millor ginebra –és a dir, la que més t’agradi o la que et triï el Magdaleno– i tres parts de tònica. I ja ho tens, la beguda de moda que encara avui alguns s’entesten a servir-te en got de boca estreta, amb suc de llimona, amb la tònica calenta o amb cogombre… Bé, això del cogombre ho podem discutir, però la resta no. Tot plegat, gràcies a Johann Jacob Schweppes, un joier d’origen alemany que el 1783 va inventar un sistema eficaç per omplir l’aigua de bombolles. La companyia fundada per Schweppes es va establir a Londres, on el 1870 i a partir de l’extraordinari creixement que havia tingut la producció de xarops medicinals a la farmàcia anglosaxona, va decidir incloure quinina a la soda carbonatada per produir aigua tònica; una beguda que a més de refrescant era un medicament per combatre el paludisme. Que cada estiu hi ha una passa que cal prevenir, ho sabem tant jo com la difunta reina mare, que no va caure mai malalta.
