L’home dels nassos

Dies rúfols de fred i de neu, com sempre haurien de ser aquests dies. Nits de melangia tenyida de fartaneres i regals. De sobretaules llargues, de desplaçaments, de corredisses i papers rebregats sota la taula. Moment de reajustar els bons propòsits. De repensar tot...

Matarem el gall

En una societat polaritzada com la nostra -en la qual el més radical és qui  menys en sol saber- les Festes de Nadal no podien quedar exemptes de polèmica. Els defensors del Nadal versus el que ja fa dies que voldrien haver deixat el Cap d’any enrere...

L’Andorra d’abans

La memòria selectiva -com la presbícia- són les crosses que la vida ens dona a mesura que ens fem grans per poder gestionar el que ha de venir amb una certa dignitat. Arrugues que no veus, esdeveniments que ja no recordes. I així, en el nostre imaginari, la cara – la...

La samarreta

Ara fa uns dies vaig assistir a un seminari sobre cosmètica natural. Jo que em pensava que amb una bona higiene i protector solar ja tenia mig camí fet i resulta que no. Que ens estem intoxicant.  Parabens, silicones, ftalats, fragàncies sintètiques...

Muts i a la gàbia

Cada cop són més habituals els debats polaritzats i les opinions arrauxades -més o menys fonamentades-, com també ho són les fal·làcies que es fan servir per a desacreditar a totes aquelles persones que no combreguen amb nosaltres. I dic bé: desacreditar persones en...

Invisibles

De vegades em ve molt de gust desaparèixer. Deixar de veure gent per tot arreu. De trobar-me amics, coneguts i saludats en els llocs més insospitats. Res anormal ni res de greu. Fatiga social, en diuen. S’hi conviu. Com es conviu amb la miopia o l’alçada. I malgrat...