Recordo un estiu –quan anava al Janer– que em vaig passar hores i hores omplint pàgines de cal·ligrafia. No recordo si va ser cosa dels meus pares o de l’escola. Si realment feia tan mala lletra o era per tenir-me entretinguda, però aquelles llibretes de cal·ligrafia em van fer descobrir el plaer d’escriure. D’escriure per escriure, sense haver de dir res. Resseguir el traç, la cura de perfilar els contorns, el dibuix altiu de les majúscules, una mica gòtiques. Rascar fulls amb la ploma, amb lletra menuda, regular, alineada. Ara Finlàndia diu que perdem massa temps ensenyant als nens a escriure. Que malbaratem moltes hores dibuixant lletres lligades quan, un cop surtin de l’escola ja no les tornaran a fer més. Des de la millor escola europea ens expliquen que en lloc de passar hores corregint cal·ligrafia, els nens i nenes podran aprofitar el temps per millorar la capacitat lectora o treballar l’ortografia. Això no vol dir que hagin de deixar d’aprendre a fer servir el llapis, només que amb la lletra de pal ja en tindran prou per poder després teclejar a cor què vols sobre l’ordinador o la tauleta. Ells en saben més, i no seré jo qui ho qüestioni, però tinc la sensació que per fer un pas endavant tallem un pont que no ens permetrà tornar enrere. Com quan la filosofia va deixar de ser una assignatura important. Potser val la pena reprendre els Cuardenos Rubio i aplicar-se fora d’hores. Al pas que anem, fer de cal·lígraf tindrà més futur en uns quants anys que a l’edat mitjana. Això sí, els grafòlegs ja poden començar a buscar alternatives. Qüestió de temps.
Cal·ligrafia
8 des. 2014 | Uncategorized @ca | 4 comentaris
4 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
El ser humano lleva miles de años desarrollando la conexión mente-dedos-ojos. Escribir y dibujar son procesos que se debilitan si se sustituye la herramienta tradicional que sostienen los dedos. Cuando escribimos con un lápiz o dibujamos con un lápiz pensamos distinto que si operamos un teclado..
Al margen de eso, se necesitan futuros humanos dóciles y sin tradiciones ni cultura, para que sean trabajadores esclavos, sumisos y consumidores compulsivos no racionales…..para qué habrían de saber escribir ?…..
Doncs , per mi, a partir d’aquesta decissió, Finlandia fa honor al seu nom (terra última), i no em mereix cap respecte como a leader de l’educació, espero que els babaus, que sempre veuen millor tot el que es fa a fora, no imitin una bogeria com aquesta, per dir-ho ras i curt.
El dilema entre l’utilitarisme i tota la resta sempre estarà present en l’educació. Malgrat és evident cap on apunten les darreres tendències.
Completament d’acord amb les diferents reflexions que heu fet tots tres. Moltes gràcies per comentar. ( Encara que sigui amb tipografia windows 😉