L’Andorra d’abans

La memòria selectiva -com la presbícia- són les crosses que la vida ens dona a mesura que ens fem grans per poder gestionar el que ha de venir amb una certa dignitat. Arrugues que no veus, esdeveniments que ja no recordes. I així, en el nostre imaginari, la cara – la...

La samarreta

Ara fa uns dies vaig assistir a un seminari sobre cosmètica natural. Jo que em pensava que amb una bona higiene i protector solar ja tenia mig camí fet i resulta que no. Que ens estem intoxicant.  Parabens, silicones, ftalats, fragàncies sintètiques...

Muts i a la gàbia

Cada cop són més habituals els debats polaritzats i les opinions arrauxades -més o menys fonamentades-, com també ho són les fal·làcies que es fan servir per a desacreditar a totes aquelles persones que no combreguen amb nosaltres. I dic bé: desacreditar persones en...

Invisibles

De vegades em ve molt de gust desaparèixer. Deixar de veure gent per tot arreu. De trobar-me amics, coneguts i saludats en els llocs més insospitats. Res anormal ni res de greu. Fatiga social, en diuen. S’hi conviu. Com es conviu amb la miopia o l’alçada. I malgrat...

Com un xotis

Aquest mes de novembre hem pogut assistir a dues interessantíssimes conferències al Consell General.  La primera, de l’historiador Carles Gascón, en motiu de la presentació del Premi Principat d’Andorra d’investigació històrica per la seva...