Presbícia

Als vint tot és possible i no hi ha pressa. Fet i fet, tampoc no tens massa clar cap a on anar. D’entrada, només que sigui lluny de casa ja està bé. Als trenta, el temps t’encalça, tot està per fer i més val que t’hi posis. Moment de plantejar-te la maternitat. El...

La Pitonissa

De tant en tant demano a l’oracle de Delfos que m’il·lumini. Però la Pitonissa -enigmàtica i esquiva-  després de remirar-se amb displicent indiferència les meves ofrenes en forma de trista manca d’inspiració, patates fregides i ampolles de Voll-Damm,...

Valors

A casa, en nàixer, ens van tatuar amb sang que el treball dignifica: La feina és sagrada. No es falta a la feina. La feina és el primer. Intueixo que acabar sent autònoma ha estat una manera de sublimar-ho.  Però els temps canvien. I avui, la gràcia està en no...

Idus de març

Avui la meva filla fa anys. Preadolescència efervescent. El meu pare, també hauria bufat avui les espelmes, si no fos perquè ara no es poden bufar espelmes sobre un pastís compartit i perquè es va morir, ara fa un any i dos dies. Càncer. L’assassí silenciós de l’any...

Fent l’orni

Hi ha poques coses que treguin més de polleguera que sentir com parlen de tu com si no hi fossis. Sobretot quan es diuen falsedats de les quals no et pots defensar. Una mica la mateixa sensació tinc en llegir la premsa clavegueresca espanyola que tant gaudeix de...