No. No les he vistes. Com la majoria, suposo. Les fotografies que parlen del- questionable- comportament de l’ex-secretària d’estat de turisme Valérie Lackner a Moscou. Unes imatges que són avui per avui la xafarderia més comentada al país.
Entre la classe política, i entre la gent del carrer, que per una vegada sembla que s’interessen per les mateixes coses.
Com no les he vistes només puc opinar d’oïda o sigui que ho farem amb tota la previsió d‘equivocar-nos.
No és fàcil representar el teu país. No és fàcil quan no ho has fet mai abans, quan la tensió juga en contra i la inseguritat et pot fer males passades.
No és la primera vegada- ni l’última, em temo- que un dels nostres representants es posa -ens posa- en evidència en públic. Sense anar més lluny recordo un ministre que es passava els actes públics fent burilles.
Però sí és la primera vegada que el govern respon a una situació d’aquesta mena amb un gest clar i contundent, tancant la boca als crítics, i advertint als propis que aquí s’està per treballar. O almenys a mí m’agrada creure que és això. Malgrat continuïn entestats en defensar que barrejar negocis, plaer i política no té res a veure amb la decisió.
Lluny queden les èpoques en què per comportaments molt més questionables es promocionava als infractors amb immunitat i estades a Nova York.
L’únic dubte que em queda és si en comptes de Valérie, s’hagués dit Valerià, la cosa hagués arribat tant lluny, sobretot a l’hora de fer un trinxament públic.
I és que Ningú és perfecte.