Ahir vaig rebre un missatge convidant-me a fer-me admiradora del grup de Vallnord al Facebook.

Em va semblar una molt bona idea utilitzar l’impuls de les xarxes socials per tal de millorar les sinèrgies entre la gent de Vallnord i els usuaris de l’estació.

Per això no vaig dubtar en visitar la pàgina d’aquetsa estació andorrana i fer-me admiradora del grup.

Navegant pel mur em va sobtar que TOTS els comentaris fets pels administrador/s del grup fossin en castellà.

Entenc que bona part del públic potencial de l’estació provingui de l’estat espanyol però això no treu que la pàgina és andorrana, feta des d’Andorra i també- espero i desitjo- adreçada als usuaris de l’estació que vivim al país- sense oblidar els que provenen de Catalunya-.

Vaig deixar un petit comentari al mur lamentant aquesta situació, i quina ha estat la meva sorpresa quan a unes paraules del tot conciliadores es respon amb arrongància i confonent el dret d’una andorrana a poder parlar i escoltar la seva llengua des de – com a mínim- les pàgines institucionals del seu país, a parlar de nacionalismes caducs que aquí no hi tenen cabuda.

Amb tristesa i decebuda vaig donar-me de baixa com a admiradora del grup.

És una pena que aquesta mena d’actituds prepotents i pròpies d’un altre país i una altra època estiguin encara vigents des d’una pàgina d’una entitat amb capital públic d’un país sobirà com el nostre.

Una pena.