Aparentment ho tens tot per ser feliç. Treballes i et paguen. No facis cara de poca cosa, avui en dia això ja és un gran què. T’indignes prou per sentir-te viu, però et tranquil·litzes amb prou rapidesa com perquè això no et suposi un trasbals. Fas una mica d’esport, suficient per sentir que els músculs encara responen, prou per creure que després et mereixes un plat de macarrons que compensin l’esforç. Et cuides. Una mica. El necessari per justificar els excessos del cap de setmana. Estimes, amb tranquil·litat. Prou per sentir que no estàs sol i que tot plegat té una mica de sentit quan cau la nit i comença a fer fred. Aparentment tot encaixa en el teu petit món fet de sobreentesos i de rutines més o menys planificades. Hi ha gent que viu i mor feliç entre aquestes coordenades. N’hi ha que no. Que viuen amb desfici. Que pateixen amb dolor lacerant, que s’esgarrapen la pell fins a sagnar, que suen fins a l’extenuació, que estimen fins al paroxisme. Viure al límit. Estimar al límit. Pujar i baixar les dreceres de la bogeria com qui es passeja en un ascensor fora de control. Fer allò que sents i no allò que et convé. Deixar-te portar per l’instint en comptes d’entestar-te a passar comptes amb la hipoteca dels costums. Ens engabiem i ens posem normes absurdes per por a prendre la responsabilitat sobre el que fem i en com incidim en els altres. Fem un pas endavant reclamant la nostra llibertat per atrinxerar-nos al mínim perill en el cau d’una somorta seguretat. Al final sempre n’hi ha un que perd la batalla. Els camins de la ment són inescrutables. I els del cor també.
