Un total de 1.944 persones han exercit el seu dret de vot entre el total de 57.729 electors que estaven convocats als comicis per escollir els seus representants al consell d’administració de la CASS. Una participació del 3,37%, per sota del 5,72% d’ara fa quatre anys i del 4,7% dels comicis anteriors. Les justificacions a aquests resultats són variades en funció de qui es queixa: els no elegits perquè hi va haver moltes persones que van anar a votar i no ho van poder fer –persones que no s’havien pres la molèstia de comprovar que estaven correctament inscrites a les llistes, així com per altres derives del sistema pendents de resoldre–, un grup, es queixa de tenir una única –i no representativa candidatura– per al seu col·lectiu. Fins i tot la pluja ha estat culpable de la baixa participació dels electors. Jo a les justificacions hi afegeixo algunes explicacions. D’entrada la manca d’informació, no només entre els electors –que ja és greu– sinó també entre els candidats: molts d’ells no saben què poden ni què no poden fer des del consell d’administració de la CASS. Una altra –més greu encara– és la poca utilitat real dels nostres representants. No són experts, no entenen necessàriament ni de gestió ni de salut, i el seu poder de decisió és nul. Com a molt ens poden anar informant del que passa en una parapública opaca i que no té cap intenció d’ensenyar les seves cartes. Una informació que depèn més de la bona voluntat dels representants de torn, que d’una altra cosa. El problema, no està en les eleccions –que també–, el problema és sistèmic. I això no es cura.