Un bon dia algú va creure que qualsevol preu era raonable si era prou rendible. Un bon dia algú va creure que es podia fer ús del comunal sense passar comptes amb les generacions presents i futures. Fet i fet, hi ha qui creu que una majoria comunal és una carta blanca. No els culpo. Nosaltres així els ho hem fet creure i els hem revalidat cada vegada que ens han convocat a les urnes. Un bon dia, algú va creure que es podia convertir la Rabassa en un parc d’atraccions. De res va servir la pressió de part de la ciutadania aplegada sota el nom d’Amics de la Rabassa. Se’ls va acusar de tenir interessos particulars i de no voler el desenvolupament de la parròquia. Avui –un grapat de runa després– estem començant a veure els resultats d’aquell desenvolupament. Primer va ser el Tobotronc, una atraccció divertida per a alguns i un esperpent enmig de la natura per a d’altres. El cert és que avui ens debatem entre l’interès turístic i la mala publicitat que ens reporten els accidents recurrents en el giny. Però tobogans al marge, l’alarma es dispara en pujar a la muntanya i veure com el paisatge es va transformant, deformant, emmalaltint. Les fotos circulen per Internet i aquest cap de setmana hem pogut veure a la Fira de quina manera estem construint el país. O desconstruint. No calia fer tant de mal per tornar a deixar-ho igual, tal com ens prometien. És una vergonya el que estem deixant que passi a la Rabassa. Quan els nostres fills siguin grans haurem de buscar una bona excusa que justifiqui què fèiem mirant cap a una altra banda mentre ens deixàvem trepitjar la terra.
Torna Serrallonga
24 oct. 2011 | Uncategorized @ca | 7 comentaris
7 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
L’inconvenient d’aquest Pays és que hi ha gent que cobra una bona pasta quant treballa per Ell o finançat per Ell( RTVA) o sigui tots nossotros que acabem pagant em refereixo al poble, tant és ladron aquell i aquelles que roba amb aquells i aquelle que vigila i el teu cas Noemi és el que vigila ….. recorda aquí hi ha democràcia i quant un partit guanya les eleccions per voluntat del poble conscientment o inconscientement els resultats cal respectar ( UL sant julia)…. es busques protagonisme busca’l amb coses més coerentes, el periodisme barat és de imbècils i la teva em sembla que no vas per aquest camí, així que busca un altre camí aquest no et va bé …..
La Noemí té tota la raó. Els País està fet un fàstic i endeutat per secula seculorum per culpa de la mala praxis d´uns quants “vidents”. Vidents ja que es volien embutxacar tot. Tot i només tot, per ells.
No han tingut visió ni idees. Obres faraòniques, totxo i tala d´arbres. Hi ha parròquies que fan pena. No cal que us digui quines. Altres tenen un caire més acollidor però en tots els casos que podem oferir als visitants a fí que es quedin uns dies?. Molt prometre abans de les eleccions i desprès s´en en foten. La mala imatge del País és i serà difícil d´esborrar.
Andorra té que canviar el xip. Necessitem un nou model econòmic sense traves ni “xanxullos”, ni proteccionisme per a quatre.
Gracies Noemi,
Em fà malament el cor en veure com la ceguesa de la “destrall ferruna” irrumpeix amb brutalitat sobre la fràgil natura.
Com l’irresponsabilitat d’una cultura negadora s’atribueix la capacitat d’estar en possesió de la raó i el camí precís.
Com s’inventen narratives per encobrir agressions que deslliguen la vida mateixa.
NO CAL FER MAL BÉ ALLO QUE FONAMENTA LA VADA.. PER A SEGUIR ViVIN, D’ALTRA BANDA ESTEM SOCABAN EL NOSTRE DESTÍ.
Karlitos. No comprenc on vols anar a parar.La Noemí no crec que faci periodisme barat, la veritat de La Rabassa, el que está passant és real i més endevant tindrem que donar esplicacions als nostres fills de perque ens hem deixat prendre aquell entorn i no tindrà remei. La Noemí no busque protagonisme, diu la veritat, la que molta gent no vol veure.
L’aclaparadora victòria d’UL de fa 4 anys, no eximia al sr. Pintat d’uns compromisos públics presentats per ell mateix com a fonamentals i veritables puntals de la seva concepció de Naturlàndia. 1): Ha traït als seus conciutadans al renunciar a que la corporació -el Comú- fos en tot moment el propietari majoritari del parc. En aquest moment s’està buscant per tot el món un soci majoritari. Que no acabin aterrant les màfies a la muntanya de la Rabassa! 2): Ha faltat a la seva promesa de renunciar a Naturlàndia si la venda d’accions no tenia una resposta popular suficientment satisfactòria. Només 288 privats o institucions han comprat accions!!! Solament les persones que, per pur compromís -de l’ordre que sigui-, haurien d’haver comprat accions, sumarien mes de cinc-cents accionistes, segur.
Quan la Noemí escriu: “hi ha qui creu que una majoria comunal és una carta blanca”, ens està donant el que ha estat el lema, no formulat públicament, de l’administració Josep Pintat: TINC MAJORIA, TINC CARTA BLANCA”, que tradüit en llenguatge bandoler – o freudià- podria ser: tinc com dret de cuixa polític i administratiu sobre la ciutadania i el territori comunal.
Senyors del Comu, la gent de Sant Julià vol la Rabassa tal com.
No ens trepitgeu les illusions.
Serem amb vosaltres, peró amb nosaltres.
Sabem que esteu preocupats i que trovareu la bona sortida.