La crisi és inevitable, però ningú no podrà dir que no ens plouen idees per combatre-la.

Primer va ser la CEA, després el govern i ara és el partit socialdemòcrata qui ens ofereix un ventall de 28 propostes anticrisi.

Un grapat d’iniciatives que no es posaran en marxa- dubto que l’executiu les faci seves per aplicar-les- però que si més no són una primera aproximació de les intencions programàtiques del PS per a les properes eleccions generals.

Entre altres mesures destaquen l’aplicació sense ajornament dels articles 135 i 141 de la llei de la seguretat social sobre les tarifes de responsabilitat i del tercer pagador.

També l’establiment d’una pensió de solidaritat, vitalícia i mensual per a les persones grans amb més de deu anys al país i la subvenció de les escoles bressol comunals i privades.

A nivell econòmic es proposa la creació de la Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra, tipus zero per a la rehabilitació d’habitatges, ajuts a la compra de vehicles ecològics, la priorització de la contractació d’andorrans i la congelació del preu dels arrendaments per un any.

Dues propostes més criden especialment l’atenció.
D’una banda la reducció d’un 25% de els despeses protocolàries de l’executiu, una mesura que es reclama des de fa dies des del carrer i que sembla que fins ara ningú gosava demanar i de l’altra, la possibilitat d’incloure publicitat a l’interior dels taxis.

I jo em demano, quin fosc paper juguen els taxistes en la crisi econòmica?
Perquè les mesures anticrisi – tant de govern com de l’oposició-s’aboquen a aquest col·lectiu?
Perquè no impulsen mesures específiques pels lampistes?

No m’ho explico.
Hi ha d’haver un motiu i se m’escapa.