Des d’avui ja no podrem riure’ns més dels visionaris –per grossa que la diguin– perquè és clar que mai se sap d’on sortirà la propera gran idea de negoci. És el que està passant a la Xina, on un dels seus productes nacionals, l’all, desferma passions entre els consumidors, fins al punt, que ha copsat l’atenció de les màfies que havien acumulat efectiu en operacions immobiliàries i que ara s’han fixat en el mercat de l’all per invertir-hi. Tot plegat perquè corre el rumor que menjar all és un bon preventiu per a la grip A. La qüestió és que les dubtoses creences mèdiques i l’especulació han multiplicat per 15 el preu de l’all a la Xina, clau en la dieta nacional. Llegia l’altre dia al diari que en un col·legi de Hangzhou, a la pròspera província de Zhejiang, van comprar 200 quilos d’alls i que obligaven els alumnes a ingerir-los al dinar i al sopar. –No vull ni pensar en l’olor de les aules després de les classes. Això sí, 100% lliures de gèrmens.–
La Xina encara és el principal productor mundial d’all, però l’augment de la demanda exterior i interior ha fet disparar la seva cotització fins a convertir-lo en l’actiu més sòlid de l’actualitat. Sense haver de caure en supersticions pseudocientífiques, més enllà de les anades i vingudes dels preus del mercat, més enllà del mal ús que de tot plegat en fan les bandes organitzades amb finalitat lucrativa i no gaires escrúpols, la veritat és que l’all, un tubercle insignificant i menystingut, està redreçant una economia emergent. Al final resultarà que van ser els xinesos els qui van inventar la sopa d’all.