El15 de novembre, se celebra el Dia Mundial sense Alcohol, una efemèride promoguda per l’Organització Mundial de la Salut amb la finalitat de conscienciar la població mundial sobre els danys físics i psicològics que ocasiona el consum d’aquest tipus de substàncies al nostre organisme.
És de vital importància fomentar la responsabilitat en el consum d’alcohol, especialment en els joves, i no passa un dia que no ens posem les mans al cap per l’ús i abús de l’alcohol entre el jovent i pels efectes que té, tant en la sinistralitat a la carretera, com en l’impacte en la seguretat ciutadana.
Tanmateix, no estaria de més fer un mea culpa abans d’anar llençant pedres al cap de ningú.
Perquè la nostra és una cultura que fa de l’alcohol el fil vehicular de qualsevol celebració. Un brindis. Dos. Els que calguin. Un aperitiu per obrir la gana, una copa de vi amb el dinar, un ditet de xampany sempre fa festa, un rajolí d’alegria amb el cafè, i la copa i el puro. I si sortim i la sobretaula s’allarga, fem un combinat, o dos.
I després ens queixem quan els joves queden per beure, sense socialitzar. Beure per beure. De fet beuen el que han vist beure a casa. I beuen pitjor, segurament, però no més.
Perquè una copa d’alcohol ajuda a relaxar-nos, desinhibeix, i ens fa posar un filtre de seda a una vida que vivim amb poc marge de maniobra. I beure és ràpid i barat. I fàcil. I està ben vist.
Malgrat tot aquí estem. Celebrant el dia mundial sense alcohol amb un Sant Francesc: aquell beuratge fet de sucs anodins que ens feia sentir sofisticades quan teníem catorze anys. Sort que cau en dilluns.