A mesura que passa el temps i la crisi ens va traient les disfresses, començo a entendre per què els rics són cada vegada més rics i els pobres més pobres. Quan un pobre fa una estafa sempre l’enganxen, se’l jutja, se’l sol trobar culpable i se’l condemna i se l’obliga a restituir tot allò que s’ha perdut. Quan un ric s’entrampa els dits, normalment ho soluciona amb aires de subprime, i si l’enganxen, escapa com un bon Houdini de la presó preventiva. Si el jutgen, és innocent fins que es demostra el contrari, i a les males, quan la fa molt i molt grossa, l’Estat surt a rescatar-lo en forma d’injecció bancària. Quan no arribes a pagar el lloguer, et fan fora de casa; quan no tens prou llogaters, demandes el propietari perquè això de gestionar un immoble no és tan bon negoci com et pensaves. Tots notem la crisi. Però de manera diferent: uns vigilen amb la llista de la compra, altres controlen a qui interessa convidar a dinar. Tots pateixen pels lloguers, uns per pagar-los, els altres perquè els han hagut de baixar –una mica– tampoc cal exagerar amb l’excusa de la crisi. El món sempre s’ha mogut així. Des que el més ric de la tribu va decidir que ell assumia la despesa de cuidar la resta de conciutadans a canvi de l’honor i la glòria. Però aleshores pagaven els rics. Tinc la sensació que amb tot plegat la classe mitjana, aquella que al cap i a la fi és qui paga les factures –perquè pot i perquè no li queda altre remei– s’està aprimant cada cop més. I quan no pugui més, esclatarà el conflicte, perquè ja se sap, que quan no hi ha pa no sempre queden croissants.