Escric aquestes ratlles a poques hores de la celebració dels comicis. Quan es publiquin, ja sabrem la composició del Consell General que ha d’escollir el cap de Govern per a la propera legislatura. Jaume Bartumeu o Antoni Martí. Un dels dos. La meva capacitat de sorpresa avui no va més enllà d’aquests dos noms. Sigui qui sigui qui hagi obtingut més vots, la meva enhorabona i tot el meu encoratjament per la feina que l’espera. A l’un i a l’altre. Dins i fora del Consell. Al capdavant de l’executiu, o de l’oposició. Tots dos hauran d’aprendre i perfeccionar l’art del diàleg. Deixar de banda el partit, el passat, els a prioris i els ressentiments i posar-se a treballar de valent. Si no plegats, sí en una mateixa direcció i amb un objectiu comú. Com l’endemà del casori, avui és dia de ressaca. Els darrers mesos han estat plens de preparatius, de feina i estratègia, d’il·lusions més o menys confirmades, d’expectatives més o menys acomplertes, però la feina, com la vida real, comença avui. En un país on la crisi encara ha de deixar molta gent a la carretera, on no és clar quin futur ens espera ni si sabrem reconduir-lo al nostre favor, cal unir tots els esforços possibles. Cal aportar tota la qualitat humana i professional possible dels equips per tirar endavant una situació, que pels motius que sigui –ja prou de buscar culpables sempre fora de nosaltres mateixos– és la que és. Ells, els polítics, hauran de treballar. I la resta també. De la crisi no ens trauran ni 30 ni 39 idees, ni tan sols 10. Avui comença una nova oportunitat de fer les coses bé, entre tots.
