La crisi ens colla a tots.

Bé, a alguns més que a uns altres, la veritat.

Però el cert és que no deixa de ser sorprenent fer una anàlisi matussera de com estan canviant alguns dels nostres hàbits i formes de fer, ara que les coses no rutllen amb tanta facilitat.

Una de les coses que més em crida l’atenció d’un temps ençà, és la proliferació d’anuncis de prostitució a la premsa nacional.

Més enllà de la nostrada Kelly, de discreció comprovada i anunciada, en les darreres setmanes els anuncis breus- i cada cop més explícits- sobre les virtuts del massatge professional i d’altres eufemismes carnals, sobten a les pàgines finals dels diaris

Senyores de bon veure amb la cara pixel·lada, perquè cal que sàpigues si t’agrada el seu cul, però no n’has de fer res de la seva cara. Suposo que és el que té el sexe per diners.

Em demano si ara hi ha més anuncis perquè hi ha més prostitució, perquè ja que no tenim alegries a la feina les busquem en llits sense compromís.

O si, en canvi, ara el que hi ha, és la mateixa prostitució de sempre- i el que ha canviat són els criteris de control a l’hora de publicar segons què als diaris.

Que ja se sap, que costa molt vendre publicitat i que hi ha negocis que sempre rutllen.

Encara que siguin políticament incorrectes.

En un i altre cas, el diner és qui mana, i la vaselina, un producte emergent.


[youtube https://www.youtube.com/watch?v=lyl5DlrsU90&w=420&h=315]