On anem a buscar la informació? De quina manera ens belluguem quan volem saber alguna cosa? Quins reflexos tenim a l’hora de mirar d’assabentar-nos del que està passant al nostre voltant? Noves eines, noves maneres de fer que estan modificant -que han modificat ja- la nostra forma de pouar en un món de dades caòtiques cada cop més connectades, però no necessàriament més clares.
Del ritual d’anar a buscar el diari de bon matí per llegir amb el primer cafè del dia, molts han anat passant a la lectura dels titulars en les edicions digitals del país. I prou.
Si el trànsit queda aturat en una cruïlla, aprofitem per fer una ullada al twitter de mobilitat, a veure què ha passat.
Si ens costa connectar-nos a alguna xarxa, comprovem que no s’hagi penjat el sistema a través dels comentaris que els mateixos usuaris en fan a través d’una altra aplicació.
Hem passat de comprar revistes que detallaven la programació televisiva a fer un clic amb el comandament per obrir una plataforma de pagament i buscar- i veure de patac- la pel·lícula de moda, la nova temporada de la nostra sèrie de capçalera o l’spin off de torn.
La nostra manera de consumir informació s’adapta a aquells formats que són capaços de donar-nos més, millor satisfacció i el més ràpidament possible.
Per això és tan important actualitzar els nostres continguts, oferir informació multicanal i arribar així de manera més eficaç al nostre públic.
Als romàntics ens queda l’aperitiu del diumenge, el diari en paper i -amb una mica de sort- una mica de sobretaula per consolar-nos que, almenys avui, encara no hem passat per l’adreçador.