S’HAN TRASPASSAT TOTS ELS LÍMITS. Aquestes dures paraules s’adreçaven ahir des del PS als Mitjans de comunicació en general i al Diari d’Andorra en particular arran la publicació de la detenció del secretari d’organització dels socialdemòcrates per un presumpte consum d’estupefaents.
Senyor Pere López: El que és inadmissible- recullo les seves paraules- és que els càrrecs electes, vulnerin la llei. I el que és més inadmissible és que un cop agafats en falta carreguin les culpes del que ha passat als mitjans de comunicació.
Li tinc gran estima al Marc Cornella, i ell ho sap. Crec que fa una bona feina dins el partit i com a membre de la minoria comunal a la capital, i estic convençuda que la gent que l’envolta a la feina, al partit, al comú, a la ràdio i en l’àmbit familiar ho sabran valorar i li donaran l’oportunitat d’aprendre dels errors, esmenar-los i continuar endavant, perquè encara ha de dir moltes coses.
Entenc perfectament que el defensin i l’acompanyin en un moment difícil des del partit. Diu molt a favor de la qualitat humana de l’executiva que ahir va sortir a donar la cara pel company.
No m’imagino res més mesquí que la possibilitat que perdi la feina o qualsevol dany col·lateral per aquest afer en el marc de la hipòcrita -i pel que es veu, cocaïnòmana- societat andorrana.
Però cada cosa al seu lloc. Que fins ara les detencions de càrrecs públics implicats en delictes més o menys dolosos no hagin estat publicitats amb noms i cognoms és el que cal corregir. No que- per una vegada- l’actuació dels mitjans deontològicament parlant no tingui esquerdes.

Pel que fa a les filtracions, potser comença a ser hora de trobar on és la fuita, si tant els molesta que passi. però en qualsevol cas no és a la premsa a qui correspon desvetllar quines són les seves fonts, mentre siguin certes.
Lamento l’acarnissament perquè -no ens enganyem- no estem parlant de cap delicte contra el patrimoni o que atempti sobre altres persones en cap mesura i que justifiqui una portada, però sigui com sigui el nostre codi penal ho tipifica com a delicte. I ell com a càrrec electe s’exposa a sortir amb noms i cognoms als diaris.
Si com diuen les xafarderies, pocs polítics passarien el control antidòping, si com es comenta en petit comitè, no n’hi ha per tant o això no és cap pecat, el que s’hauria de fer des de la classe política en un acte de valentia, però sobretot de coherència, és legalitzar el consum d’estupefaents. 
Mentre no sigui així la premsa el que ha de fer és informar. Amb noms i cognoms. Perquè no serà pecat, però és il·legal.

PER CERT, ELS PERIODISTES D’AQUEST PAÍS SEGUIM UN CODI DEONTOLÒGIC BASAT EN L’HOMÒNIM EUROPEU. PER QUI EL VULGUI CONSULTAR: http://aprofca.blogspot.com/p/codi-deontologic-apca.html