Josep, escric aquestes línies per manifestar i manifestar-te la meva decepció, perplexitat, vergonya i tristesa davant de les teves paraules expressades a través d’un mitjà de comunicació.
Lamento profundament que una persona com tu, amb l’experiència política i la sensibilitat pròpia d’una persona de cultura, no hagi sabut trobar els mots adequats per solidaritzar-se amb una persona amb la qual l’uneix una llarga amistat sinó que hagi escollit l’insult, la calumnia i l’acusació gratuïta i injustificada tot violant els drets i la dignitat d’altres persones, entre elles la meva.
Nosaltres també fa molts anys que ens coneixem, vaig poder compartir amb tu l’experiència al ministeri de Cultura durant més de dos anys i a partir d’aquí hem anat treballant, des de llocs i per vies diferents, per fer d’Andorra un país millor, garantista, solidari i just.
He estat sempre fidel a unes idees i estat lleial a les persones i tu ho saps. Josep, jo puc tenir molts defectes, però tu has actuat de forma injusta, no m’has donat ni la mínima oportunitat de defensar-me, ni m’has escoltat, tu ja tenies el veredicte i feia molts de dies. La meva actuació ha estat motivada per la honestedat i he rebut el menyspreu més absolut per part teva i, sincerament, no m’ho esperava.
Potser no t’has adonat que al defendre de forma absoluta certs drets no has respectat d’altres. Hauràs d’entendre que no podré, a partir d’ara, continuar compartint projectes amb tu i fer camí plegats.
Susanna Vela
Quan amb la bona fe i el lliri a la mà no n'hi ha prou per fer reaccionar, calen d'altres mitjans.
M'ho va ensenyar un poema de Martin Niemöller: callar va costar-li la vida:
“Quan van venir a buscar
els comunistes
vaig guardar silenci
perquè jo no era comunista
Quan van empresonar
els socialdemòcrates
vaig guardar silenci
perquè jo no era socialdemòcrata
Quan van venir a buscar
els jueus
no vaig protestar
perquè jo no era jueu
Quan van venir a buscar-me
no hi havia ningú més
que poguera protestar”.
Hola, no crec que aquest comentari anterior sobre el nazisme sigui d'en Josep Dallerès. Ell mai hauria escrit malament el seu accent a la è…
Hola Delfí,
Si que l'és.
Ho he comprovat.
Està a Ginebra i els teclats no van gaire a l'hora.
No puc entrar en el tema dels Petits Cantors perquè no en sé res més que el que diu el diari.
Però em sembla que un càrrec públic, sobretot de tanta importància, hauria de mesurar sempre el que diu. S'és Síndic, o ministre o el que sigui, les 24 hores, un no es pot treure l'uniforme i anar a la ràdio a desfogar-se amb el risc afegit de crear una crisi institucional. Com si no en tinguéssim prou de merder.
Susanna no vagis de bona nena, que no et va, tot son paraules amables, Peró per a poder valorar la teva acció hauríem de saber les raons reals d'aquesta decisió y aquestes, a dia d'avui encara no les saben de boca de govern i aixo si Susanna, que fa que i hagi desconfiança per part de la opinió publica. Aixo i els mètodes emprats per a la ocasió, mol lluny de la transparència que es preconitzava des del teu partit.
Una persona que abans creia amb la opció Social Demòcrata.
Delfi no dubtis sempre do tot allò que tingui a veure amb el teu partit!
No posis la mà al foc, perque darrerament t'estas cremant.
OK, Noemí. Merci per l'aclariment.
no estic gens d'acord amb la resposta de la senyora Susana… si volia parlar…. perquè no parlar al consell quan li van preguntar?
si una persona tan respectable com el sr. Dallerés ha respost d'aquesta forma…. la bona pregunta es que li hem fet per obligar-lo a dir el que va dir???
marxi cap a casa senyora ministra i deixi la seva plaça a algú que de veritat busqui una Andorra justa!