La tradició gastronòmica és dels pocs costums que sembla que sobreviurà als avenços de la mundialització.

Sempre hi quan la sapiguem mantenir, és clar.

Perquè malgrat que la carbassa comença a desbancar la castanya per Tots Sants, la Mona de Pasqua compta amb una parròquia fidel que no falla mai a la cita de cada dilluns de resurrecció.

I és que si els darrers divendres de quaresma hem estat fidels als usos i costums i hem defugit la carn per trobar-nos amb l’abstinència o el bacallà amb samfaina tant nostrat, la pasqua ens retorna a la Mona i també al pastís de truites.

Amb l’arribada de la pasqua, deixem enrere la contenció per abocar-nos, i mai millor dit, a la Mona Pasqual.

Després d’aquesta dolça cita, caldrà començar a pensar en les noves tradicions gastronòmiques. Aquelles que no existien fa uns anys i que cada cop estan més consolidades en el nostre dia a dia.

Després de les vacances de Pasqua comença la nova quaresma. Aquella que no té res a veure amb el sentiment religiós i molt amb el sentiment de culpa per haver menjat més del compte durant l’hivern.

A partir d’ara, veurem com les revistes van plenes de dietes, sense carn i sense bacallà.

En fi, que cada dia estem més grassos i només queden tres mesos per l’estiu. Ara comença la penitència.

Menjarem verdura i fruita, farem exercici i no caurem en la temptació.

Llàstima que aquí no puguem comprar butlles papals que ens dispensin del martiri.

Però ja ho diuen, ningú és perfecte.