Jo sempre havia pensat que per representar un país a l'exterior calia ser una persona formada.
Amb diversos títols universitaris, domini d'idiomes, una trajectòria professional a prova de bombes, do de gents, capacitat negociadora i amb accions a la Ferrero Rocher.
Però, m'equivocava.
Una vegada més -i que ningú se senti ofès-.
...
Recordo, quan era petita que la meva mare, sempre que marxàvem de vacances ens deia que ens havíem de portar bé, perquè la imatge que nosaltres donèssim fora de casa seria la que els altres rebrien d'Andorra.
...
A molta gent la seva mare mai li va dir res.
...
I així anem...
Només espero que continuem com fins ara, sense ser decisius per a res.
Noemí Rodríguez · Parlem-ne →
