“Farem el que creiem que hem de fer, sense tenir en compte possibles conseqüències electorals.”
La frase és del cap de govern, Toni Martí, i jo, amb tot el carinyo, li dic que no me la crec, que no me’l puc creure, perquè dubto que ni tan sols ell se la prengui seriosament aquesta afirmació. Això, o algú ha abduït el Toni Martí que jo conec.
Tot i així, li valoro la intenció. Que consti.
Dilluns, el Cap de Govern es posarà davant les càmeres de la Nacional per desgranar un paquet de mesures anticrisi que algú s’ha atrevit a qualificar com de reforma integral.
Ja veurem.
Ja em perdonareu la reticència.
He vist hores d’ara tres governs i una patronal desgranar mesures anticrisi que no han estat més que maquillatge, obvietats i una mica de bones intencions. I continuem igual. Tant de bo em sorprenguin dilluns.
Comença a ser hora de veure propostes reals, que signifiquin millores concretes pel gruix de la ciutadania, empentes decidides a favor dels petits i mitjans empresaris i coixins per aquells danys col·laterals que tothom anomena però ningú soluciona.
I això, passa per repartir el gruix de la crisi entre els que fa dies que la patim i els que amb prou feines la intueixen. Que potser tots estem en crisi però no és el mateix no poder pagar el lloguer que et quedi un pis buit per llogar.
És clar que si hem de fer cas del Dr. Rabanal, hem de mirar de solucionar la vida als rics, que ells, pobrets no estan tant acostumats com nosaltres a patir.
I és que ja ho diuen, que ningú és perfecte.