No ha estat un estirabot ni flor d’un dia. I és que malgrat la mare insistia en passar l’esponja rere l’orella, ensabonar els artells dels dits dels peus i rentar-se les dents- tres minuts- després dels àpats, jo, després de molt rumiar-ho, he pres la lliure decisió de no fer-ho mai més.
Perquè m’he n’he cansat. Perquè és una moda absurda. Perquè al final, això de la higiene personal no és més que una convenció orquestrada per un sistema estúpid que només beneficia als fabricants de sabó, que d’altra banda, tothom sap que experimenten amb animals.
Parabens, silicones i altres químics que dia a dia minen la capa protectora de la nostra pell i ens fan vulnerables a la contaminació. O és que mai fins ara no us havíeu adonat de la quantitat d’èczemes i problemes d’al·lèrgies que hi ha a la societat?
I tot per abusar del sabó, i voler que tothom faci la mateixa olor: uniformats, sense personalitat, desobeint el crit de la feromona.
El que passa és que és molt difícil lluitar contra el sistema. Al principi em miraven de gairell. Després van arribar les indirectes, que en no res van acabar sent força directes. Gairebé tant com la carta d’acomiadament de l’empresa, que ha cedit sense cap mena de consideració a la pressió social i a uns hàbits caducs i perillosos.
Però jo dic prou. En nom de la sagrada llibertat individual. Perquè jo he de poder fer el que vull, i qui digui que ser lliure implica fer-me responsable davant els altres de les conseqüències de les meves decisions i dels resultats de les meves accions és que no en té ni idea, perquè jo soc lliure! jo soc lliure!