Quin és l’estrany mecanisme que facilita que un lladre vagi a la presó i un altre es quedi a casa amb impunitat?
Doncs, tot fa pensar que depèn de la quantitat sostreta i de la posició del lladre en qüestió. Més diners, menys càstig, encara que a priori pugui semblar contradictori.
Aleshores, el llenguatge, versàtil i traïdor, ens recompensa amb frases del tipus “sostracció temporal”, “desviació poc ortodoxa o encara pitjor, “encara ho estem investigant”…i per molts anys.
Avui, al programa parlarem amb el periodista Saül Gordillo del cas Millet. De com van passar les coses, de com s’han anat desenvolupant els fets. Tot amb dades concretes, i és que no calen gaire explicacions quan els fets parlen sols.
Mentrestant, el ventilador dubta de posar-se, o no, en marxa, i alguns continuen fent la mateixa vida de sempre mentre jo em demano com és que hi havia tanta gent cega al seu voltant.
Tenim tant interioritzada la corrupció que ja no creiem que s’hagi de denunciar? O sempre ho han de fer uns altres?Som tant corruptes que no s’ha de destapar ningú, no sigui cas que ens arrenquin la manta –la nostra- d’una estrebada?, o és que encara hi ha qui pensa que ser un senyor de Barcelona, és el mateix que ser una persona honrada?
Aquestes coses, però, no només passen al Sud. A vegades ja veiem coses que no ens acaben de fer el pes, però mai diem res a la cara, com a molt es deixen anònims en blocs inerts, a veure si la infàmia es barreja amb la denúncia i aquí pau, i després Glòria.
I és que, ja ho diuen… ningú és perfecte