Dia de ressaca. De recomptes. De valoracions.
Enrere queda la campanya electoral. Els anuncis a tot color, les impugnacions, els trípodes i estirabots mal posats, les declaracions creuades, els programes, el porta a porta tradicional, les reunions de poble, les arrossades, berenars, xocolatades i els blocs dels candidats.
Arriba l’hora de treballar. De veritat. Perquè al marge de qui hagi aconseguit la confiança de l’elector, tots plegats, els més guanyadors i els altres vencedors- ja se sap que ningú no perd mai en política-, s’hi hauran de posar de valent si realment volen posar el país en solfa.
Un país que ho té tot per a ser un lloc ideal on viure. Malgrat les destrosses dels darrers anys. Destrosses polítiques, socials i especulatives.
Encara hi som a temps. De fer-nos mirar amb respecte a l’exterior, de permetre viure amb dignitat a tots els ciutadans i ciutadanes d’Andorra, al marge del seu cognom, de la seva edat, del seu gènere.
De donar oportunitats reals als joves, de créixer des de la seguretat de qui volem ser i a on volem anar.
Comença a ser hora de deixar les paraules de banda- ja n’hem tingut prou durant els darrers dies- i començar a mirar endavant per tenir fets concrets sobre la taula.
Una natura preservada, una ciutat feta a la mida de la gent, i no pensant en la foto d’un turista cada cop més esquiu.
A partir d’avui. Tots en som responsables. Els que han tingut més vots, i els que no n’han tingut tants. Els que han pogut votar i els que no.
Qui governarà els propers quatre anys, per favor, que no deixi d’escoltar, de mirar el carrer.