Vaig començar a treballar en televisió en aquelles famoses, entranyables i –no ens enganyem– esperpèntiques telefires dels vuitanta. Ja aleshores es parlava que calia una televisió per a Andorra. A mitjan anys noranta es va fer un cop de cap i es va encarregar a una empresa privada (Antena 7TV) que posés el personal tècnic necessari i els mitjans per començar a fer informatius després de les comunals del 1995 amb la veu –i a partir d’aleshores, la cara– dels locutors de la ràdio pública. Els anys següents la televisió va anar creixent amb l’únic objectiu de donar resposta puntual als egos d’aquells que es pensaven que ATV era la seva joguina, el seu mirall, una porta a la popularitat. I així, va anar escumant-se, desmanegada, sense projecte, sense direcció definida i sense professionals al capdavant –llevat de comptades excepcions–. Durant aquests anys molts periodistes hem passat i après de la tele pública –tot i que pocs s’hi han quedat, una pregunta a la qual valdria la pena buscar resposta–. N’han passat molts que després han aprofitat el trampolí per créixer –o no– fora d’aquí. D’altres –de bons i de dolents– encara hi són, davant la incertesa d’un debat que es replanteja periòdicament però al qual ningú no sembla disposat a donar resposta. Ara, es parla de tornar als orígens. D’encarregar a una empresa privada que assumeixi la gestió d’un ens que fa anys que és un vaixell sense rumb. No puc evitar pensar que aquest és el mateix plantejament que ens fem periòdicament com a país. Qui som? Què volem? I en aquest cas, a més –sobretot–, què podem i volem pagar?
La tele
8 ag. 2011 | Uncategorized @ca | 11 comentaris
11 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.
Els periodistes hauriau de valorar molt bé el que escribiu, en general esteu capacitats per crear opinió, avui, l’escrit en questió no aporta rés de nou, s’hi troba a faltar un missatge, un posicionament, llastima.
Hola Tomata.
Es fa difícil fer-ho en 1.578 espais.
Es fa difícil quan hi has estat part implicada, quan coneixes la majoria de persones que hi han treballat o hi treballen i quan – encara- treballes en mitjans, ja que massa sovint es confon una opinió professional amb qüestions de caire personal.
Tot i així, s’interessa saber què faria jo amb la tele et diré que Andorra no necessita la televisió que té actualment.
Sobredimensionada, plagada de càrrecs intermitjos ineficaços i en la majoria de casos incompetents.
Centraria les bases del servei en crear els millors informatius del Pirineu, descartant programació forana i notícies internacionals.
Faria un parell de programes de divulgació cultural i del territori, que servissin per donar a conèixer la nostra riquesa, la nostra cultura. I els faria en català- evidentment- però també subtitulats en altres llengües per la gent que ens visita i els nous arribats.
Això i mirar de donar cobertura ala cultura, i l’esport amb retransmissions. la tele ha de ser allà on passen les coses.
Miraria de promoure els professionals del país i reduir la rotació de personal per acoseguir crear una pedrera de professionals formats i amb coneixement del territori.
No deixaria que la política s’enquistés i fes seu el regne catòdic i intentaria que la gent del país i la gent que hi treballa se la sentís seva.
Cosa que avui, per avui, no passa.
L’article volia provocar una reflexió sobre un tema del qual fa temps que se’n parla però que no acaba de definir què vol.
Amb cada canvi de govern anem canviant de caps i de barrets sense trobar una direcció lògica i coordinada.
Són algunes de les meves propostes.
Tant bones o dolentes com les de qualsevol altre.
Quines són les teves?
molt bé noe, penso que és exactament el que s’hauria de fer.
Estamos en un pais donde vale mas tener una imagen vacia, que hacer algo con contenido. La television publica de Andorra es lo mas cutre que he visto en mi vida, pero no solo ese ambito esta lleno de incompetentes. Dicen que apoyan el deporte pero no hacen nada para mejorarlo, nos ponen carreteras y tuneles por todos los lados y solo sirve para llenar sus bolsillos, la CASS cada dia va a peor y solo hace crecer la duda de si cuando sea un jubilado podre cobrar mi pension, dicen que vivimos en un pais muy seguro porque la policia detiene a cuatro porretas y cuando hay un gran robo ni los huelen y se van del pais con un gran botin y asi podriamos estar toda la mañana, incluso la tarde. Pero para que vamos a decir nada, si para ellos la opinion de la poblacion, es un escrito en blanco.
Tomata, Nani, Pozi………..
Espera, no seran pseudónims oi?………….
Igual “Noemí Rodríguez” també ho és perquè sinó, estaria en desigualtat de condicions……..
Entenc que dir la teva opinió no necessita de una mitja cobrint el cap……(o no hauria de requerir-ne)
Així que demano formalment que el pseudónim “Noemí Rodriguez” ens digui qui és realment!!! O era al revés? Ai no sé……com se surt d’aquest jardí? COM SE SURT?
Estic d’acord amb les proposicions de la Noemi. I per que no les apliquem ? Aixo dels documentals subtitulats podria atreure molts turistes.
Marc Jaunati,
fes-t’ho mirar home!
Marc un psicoleg aniria bé
Totalment d’accod amb tu Noémi i no solament això sinó tenir clar que gran no vol dir important o de qualitat les coses es poden dimensionar a l’alçada de criteris de qualitat i no de quantitat. Crec que aquesta crisi al menys ens a de donar l’oportunitat del replantejament dels nostres recursos i del nostre futur com a País.
Estic d’acord amb totes les propostes de la Noe en la resposta al “tomata” menys amb la idea de subtitular la televisió andorrana en “altres llengües”. Crec que una televisió subtitulada en castellà seria un pas enrere. Ara bé, si les “altres llengües” no són el castellà, expliqueu-me quines llengües serien i com ho pensaríeu portar a terme (¿televisió subtitulada en francès? bona idea! ¿però a quin percentatge de “la gent que ens visita i nous arribats” ajudarà?… etc.). Salut!
Jon, pot ser en Marc està per fer-s’ho mirar, tu hauries d’anar a l’oftalmòleg per tal de copiar les lletres del cognom enperfecte ordre.
pere, estic d’acord, un psicoleg, però per a cada un dels habitants del món, tothom te els seus problemes.
Marc, ho sento, signo amb un pseudònim, és que no vull que em senyalin si un dia vaig pel païs dels pirineus!
Noemi, jo crec que ens haurem de plantejar el subtitulat en xinés, són els putos amos del món!