Avui és el dia de la salut.
El dia que ens adonem que el que compta de veritat a la vida, és que no ens falti la salut.
El dia en què prenem consciència que el que veritablement importa és el que som i no els diners que tenim.
Que total, els diners tal i com arriben se’n van, que el nostre és un món de consum desmesurat i que la felicitat està en les petites coses i no al Carib.
Que des d’avui tots valorarem molt més el que som. El que ens envolta: la família, una feina estable, el vell cotxe, que total… Qui el vol canviar? Amb les alegries que ens ha donat fins ara…
Aprendrem a gastar el que tenim, a viure amb el que necessitem i no amb el que desitgem.
Viurem el dia a dia i amb una mica de sort estalviarem per l’any vinent, que després sempre anem ranquejant.
I que consti que el fet que no ens hagi tocat ni un trist reintegrament, si més no, a hores d’ara, no té res a veure en què digui tot això.
Perquè ja veus, si no cau avui, segur que cau per la del nen.