Primer va ser la blava Viagra, i ara l’Addyi, més coneguda com a píndola rosa. Fins i tot les grans multinacionals s’entesten a perpetuar els clixés de gènere en els colors de les píndoles. La indústria farmacològica, vist que encara no és capaç de trobar una vacuna útil contra el càncer o la sida, s’entesta a continuar obrint vies de desenvolupament amb els medicaments del futur: els que ens han de fer oblidar l’incongruent món que ens ha tocat viure, o el que és el mateix: els que donen diners, que d’això es tracta. Impossible comparar la Viagra –un vasodilatador que actua fisiològicament sobre els problemes d’erecció masculi­na– i la píndola rosa, un experiment fallit a la recerca d’un antidepressiu suau i que té la flibanserina com a principal component i que actua en l’àmbit neuronal –o això pretén–. Carregada d’efectes secundaris, el pitjor de tot plegat són els pocs resultats objectius que sembla que ha aconseguit per davant dels placebos. Tot plegat, i sumat que el tractament –llarg– té un cost d’uns 300 euros al mes, el cert és que et fa replantejar les ganes d’anar-lo a tastar. Ni tan sols per curiositat. Molts homes han buscat a través de la història aquelles pocions amoroses que fessin caure les dames als seus peus. Però si em permeten un consell, acostuma a ser molt més efectiu trobar algú que t’escolti, que et faci riure, amb qui compartir un sopar i una química còmplice que no pas una pastilla. Per a aquells que busquen la passió dins la parella els diré que no hi ha res més afrodisíac que arribar a casa i trobar la feina de la llar feta per algú altre, per variar.