En la política, com en la vida, hi ha dues menes de problemes. Els que es poden resoldre, i els que no.
Avui en parlem d’un que sembla que té vocació de convertir-se en una d’aquelles xacres que amb el temps, com la verola, acaben desapareixent.
Estem parlant dels excrements de gos a la via pública. Una d’aquelles particularitats tant poc higièniques ni turístiques de molts dels nostres carrers i camins parroquials.
Durant força temps, qui més qui menys ha expressat la seva queixa envers els amos incívics, però també durant molt de temps semblava que aquesta queixa no era més que un crit en el desert.
Cansats de compartir queixes i de fer saltironets per les voreres, els cònsols de les set parròquies han estat aquests darrers mesos treballant conjuntament per trobar una solució al problema.
I sembla, que de moment s’han posat d’acord en fer aplicar una normativa conjunta que reguli la tinença d’animals de companyia.
Amb aquesta proposta que començarà el mes de gener amb una campanya informativa, que no sigui dit que qui no avisa és un traïdor, es posarà en marxa un programa per informar dels drets, i sobretot dels deures dels propietaris d’animals de companyia.
A partir de l’abril, qui no ho hagi entès a les bones, ho entendrà en l’idioma dels euros, que és universal: 60 euros per la primera infracció, 100 euros per la segona i 300 per la tercera. Se suposa que després de pagar gairebé 500 euros els amos incívics hauran après la lliçó i no sortiran de casa sense bosseta.
Amb una mica de sort, en poc temps els carrers hauran quedat nets d’excrements. I aleshores potser valdria la pena proposar una segona fase del projecte pels ciutadans que es pensen que la vorera és el lloc ideal on llençar puntes de cigarrets o xiclets massegats.
Noe,com a proprietari de gos crec que s’han de sancionar els incivics que no recullen en els carrers o les voreres els excrements delanimals. Per un altre costat, els comuns també s’han deposar les piles amb els qui tenim aquests animals de companyia i adequar zones d’esbarjo, i no només pipicans de 5 m2. Equipar una mica totes les zones a papereres i si pot ser amb distribuïdors de bosses per recollir. I la societat en general acceptar millor aquests amics.Es que sinó tinc el sentiment que cada cop volen menys els millors amics de l’home, ja que en determinades parròquies, esta prohibit xafar la gespa als gossos, o anar als parcs, no podem agafar el transport públic amb ells. Molts bars no els accepten, és difícil anar a comprar, anar al restaurant,…. Quan no et trobes algun energumen que quan passes al costat et malaeix els osos a tu i al gos.
Estem d’acord.El problema- crec- una vegada més, és la manca de civisme d’uns quants, que acaba repercutint sobre la resta.De la mateixa manera que hi ha persones que es preocupen del seu gos i en tenen la cura necessària, també és cert que hi ha qui el porta de qualsevol manera i sense responsabilitzar-se de les seves accions, el que produeix – a la llarga- que una part de la societat us criminalitzi a tots, sense motiu.Suposo que tots plegats hem de fer encara molta feina per aprendre conviure. Amb o sense gos.
El veí de sobre, amb dona i dues filles, té 3 gossos i dos gats. Per sort, no borden i per fí no s’en pixen al portal però quan surt de casa a passejar-los 2 o 3 cops cada dia deixa l’ascensor, l’escala i el portal amb una pudor fastigosa semblant a la que deu tenir a casa. Quan marxa de vacances, tots els veïns (tant és si som sords, muts, cecs o no), ens adonem amb els ulls tancats. Potser pensa que per als gossos, higiene és sinònim de pluja?. Amés, cal dir que la tècnica que fa servir per recollir les caques i pixades és com l’encunyació d’euros andorrans, està en estudi. El pitjor no és que ens molesti, ja ens sortirem, que som grandets; penso en la salut de les seves filles, dels companys de col.legi, de feina,… i la vergonya que passaran, si la tenen, és clar.