Ahir -poc o molt- tots anàvem a dormir amb la sorpresa a la retina de la detenció de l’exconseller de governació i ex alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Ausàs, per un suposat delicte de contraban.
La notícia saltava a mitja tarda i va córrer com la pólvora.
Hores d’ara, i a manca de més informació, Ausàs, juntament amb altres sis persones, ha passat la nit a les dependències de la comissaria de la Seu d’Urgell a l’espera de passar a disposició del jutge.
Em resisteixo a creure-ho.
I jo, com tantes altres persones, esperem que el que ens presenten com a evidències no siguin més que una boutade que es pugui explicar. Malgrat, que a mesura que passen les hores aquesta possibilitat es fa més llunyana.
Al marge que per a molts pirinencs el contraban no sigui un delicte dels de debó, el cert és que il·legal. Mal li pesi a alguns. I que tots estem subjectes a la legalitat. Polítics i contrabandistes inclosos.
Dol, però, veure com s’embruta el nom de polítics com Jordi Ausàs, que han desenvolupat durant tants anys la seva tasca amb dignitat i coherència. I tot plegat -diuen- per 300 mil euros. Una quantitat relativament petita.
La part positiva és que la legalitat no fa excepcions. La pena, que Ausàs, en un món on cada cop costa més creure en els polítics no sigui una excepció a la regla.
Tant de bo, aquesta sigui una d’aquelles notícies que puguem desmentir dilluns.