A mitjan setanta, el xa Mohammed Reza Pahlevi va treure el vel a les dones iranianes –per grat o per força– i va establir –amb el plàcet del govern nord-americà– les bases per a un estat occidentalitzat a l’antiga Pèrsia. L’any 1979, la gent, descontenta amb la imposició d’una cultura que no era la seva, va provocar la revolució islàmica que va desembocar en l’exili del xa i la instauració de la república islàmica amb Ruhollah Khomeyni com a màxim dirigent. Des d’aleshores, moltes coses han canviat per a la dona iraniana. Aquelles que volien tornar a portar vel, van estar de sort. Però no així tota la resta, que ha vist com en els darrers anys la llibertat femenina s’ha vist reduïda a cercles cada cop més claustrofòbics. Fa uns dies, el cap de la policia de Teheran va decretar la prohibició de l’entrada de les dones als cafès i als restaurants tradicionals de Teheran. És l’última mesura discriminatòria en un país que, paradoxalment, va ser pioner en el sufragi femení a tota la zona i que, amb els anys, sembla que recorre cap enrere el llarg camí cap a la igualtat. I és que a l’Iran el sistema judicial i policial s’ha convertit en el principal instrument per sotmetre una població femenina activa, culta i en creixement. Fixar l’edat penal als 9 anys, castigar públicament aquelles que violin el codi de vestimenta femenina als carrers, casar-les als 13 anys, segrestar-les, colpejar-les i violar-les si cal per aconseguir sotmetre-les a un sistema patriarcal i misògin. Tot s’hi val per preservar l’ordre. La dona a casa i l’home al carrer. A cops, si cal.
Iran
18 jul. 2011 | Uncategorized @ca | 21 comentaris
21 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
“casar-les als 13 anys, segrestar-les, colpejar-les i violar-les si cal per aconseguir sotmetre-les a un sistema patriarcal i misògin”
Crec que t’estas confonent de pais: el pais de que parles és Arabia Saudita, un gran aliat d’Occident, on les dones no poden ni conduir ni votar (cosa que poden fer perfectament a l’Iran) pero aixo no és problema perque tots els venguin armes i els tractin com els grans amics. Valdria més que ens informessin una mica més.
Bon dia Josep,
Malauradament no m’equivoco de país.
Això passa avui a l’Iran.
I malauradament – com bé dius- també passa a l’Aràbia Saudita, on la situació de la dona és força crítica.
La meva reflexió s’encaminava al fet no tant que l’Iran sigui el pitjor lloc on viure per a una dona- s’hi acosta molt- sinó pel camí enrere que està fent des de la proclamació de la república islàmica.
I com bé dius, en qualsevol dels dos llocs – suma-li la Xina i tants d’altres- la vulneració dels drets humans no és un problema si qui ha de fer negocis els fa, i li són rendibles.
La defensa dels drets humans s’utilitza com a excusa- només quan convé-.
Gràcies pel teu comentari 🙂
Home jo no conec l’Iran pero un pais pitjor per les dones no n’hi ha cap com Espanya on la violencia domestica és pa de cada dia i on el nombre de dones que maten els seus conjugues (només cal mirar les estadistiques) deu ser pitjor encara que a l’Iran. El mateix Zapatero ho va reconeixer. Es cert que les dones no van amb vel, pero les casquen igual o pitjor. Només cal llegir la premsa del pais vei per veure que cada dia hi ha alguna dona apunyalada o assassinada. I el govern fa alguna cosa ?
Be jo llegia l’altre dia que a Israel és ben possible que es permeti la poligamia perquè els religiosos jueus ho demanen. I que aquests volen també que els autobusos siguin segregats entre homes i dones. La regressio és a tot arreu.
D’acord amb les dues ( amb matisos).
La situació de la dona en aquests moments en molts indrets del món pateix una recessió evident. El cas d’Israel, i tants d’altres. Però tampoc no s’ha d’oblidar la feina que s’està fent i els avenços que s’han aconseguit en molts altres indrets. Espanya, malgrat la xacra de la violència- que afecta tothom, Andorra inclosa- és capdavanter en molts aspectes. La violència, massa vegades és la darrera resposta d’aquell que s’ha quedat sense paraules. Hem fet un gran pas. Jo crec que avui, ningú sensat pot pensar que té dret a abusar, maltractar una dona pel fet de ser dona, ni perquè la consideri una propietat. La societat estem aquí per anar canviant en aquest sentit i anar lluitant per a una igualtat real d’oportunitats. Ara, cal continuar treballant i cal una aposta decidida dels governs perquè això sigui així.
Gràcies per comentar 🙂
Només dir, en el debat sobre la llibertat de la dona, ja sigui a l´Iran, l´Aràbia o el Yemen, em preocupa que ens preocupem de dita, evidentment, violació en tots els aspectes en contra de les dones, partint doncs de la base del primer país i veï nostre, Espanya on és pioner en violència domèstica a Europa. L´article, Noemi, és correctissim i un punt de vista racional i raonable, sense debat possible, però, no ens hem de preocupar del tractament de la dona en el món islàmic i si del nostre entorn, com no ens preocupem de la banya d´Àfrica com si dels famosos rescats europeus. Insisteixo, l´article no es pot discutir. Et felicito.
Estic d’acord amb el Ricard. No podem anar donant lliçons a tot arreu quan a un pais com Espanya el mateix president va parlar del “terrorisme domèstic imperant al pais”. No estic d’acord Noemi, en que estiguem millorant quan podem llegir coses com aquestes que trec d’el diari de més circulacio, El Pais
Las denuncias por violencia machista crecieron un 3% en el primer trimestre del año. De enero a marzo se presentaron en los juzgados 32.492, según los datos del Observatorio contra la Violencia Machista y de Género. En ese periodo, las mujeres presentaron 361 denuncias al día, de media.
Otro crimen machista en Barcelona eleva a tres las mujeres muertas en menos de 48 horas
La ONU denuncia la impunidad de la violencia sexual en Europa
Detenido un hombre por el presunto asesinato de su pareja en Sant Andreu
Un hombre mata a su mujer en su casa en Asturias
Crec que ni a l’Iran passen coses similars.
Bon dia Ricard i Roser.
Jo crec que la situació de la dona en el món no es pot mesurar amb els mateixos criteris en tant que són extremadament diferents les condicions de vida en un o altre lloc. Crec que – com vosaltres dieu- hem de començar a mirar per casa nostra i rodalies. Ja no només Espanya o França, sinó Andorra, on avui les dones patim discriminació salarial i on la violència de gènere cada dia ceix més. Però això no treu que la nostra capacitat de sensibilització i de reconeixement envers el patiment dels altres no pugui creuar fronteres.
Roser, és cert que les notícies que ens arriben del Sud són gravíssimes, però malgrat tot deixa’m ser optimista i pensar que anem millorant malgrat tot. Avui, si més no, la violència és un delicte i ja no es considera un afer domèstic. Li hem tret la tapa a la caisa, ara el que veiem dins és sempre espantòs.
Seria interessant fer un seminari a Andorra amb experts sobr el tema, segur que ens resultaria molt enriquidor a tots plegats.
Gràcies a tots dos per comentar 🙂
ui, perdoneu les faltes…aquest teclat juga males passades.
Només afegir Roser, que a l’Iran passa això i coses pitjors.
Però que cada país ha de treballar des del lloc que li toca i en funció de la feina que li queda per fer.
No és la mateixa situació a Noruega, que a Egipte, que Andorra, que a Mali o Rússia. En qualsevol cas no hi ha cap país que hagi acabat la feina, d’això n’estic convençuda. de la mateixa manera que tinc clar que és un treball conjunt de les institucions i de la societat civil.
“No és la mateixa situació a Noruega, que a Egipte, que Andorra, que a Mali o Rússia.”
Que vols que et digui, el trobo un comentari una mica racista Noemi: que vols dir que nosaltres som millors i que no tenim tants problemes, per molt que la situacio sigui desastrosa, i que per aixo podem donar lliçons als altres ? No estic d’acord. I aixo és perillos: també amb l’excusa dels drets de l’home s’han envait paisos com l’Iraq i l’Afghanistan, i mira quin ha estat el resultat, molt pitjor. També no conec molt bé l’Iran pero veig que hi ha dones iranis molt fortes i que tenen un pes important a la societat com Shirin Ebadi, premi Nobel per exemple. No conec cap premi Nobel espanyola per posar-te un exemple. Per aixo cal rascar una mica més que la superficie i els estereotips i veure quina és la situacio real a cada pais. Et repeteixo perquè critiques tant l’Iran i no l’Arabia Saudita on passen coses molt pitjors ? I perquè no criticar paisos propers com Espanya on si, Noemi, el problema és enorme ?
Em sap greu explicar-me tant malament Josep.
En cap cas és un comentari racista sinó que simplement constata la diferència de viure en un i altre lloc. (per algunes coses millor, i per altres pitjor)
No es tracta de donar lliçons a ningú. Si et fixes bé, jo dic que cada país, els ciutadans de cada país han de solucionar-se els seus problemes i mirar d’avançar a partir de la situació i condicions que els envolten, que són diferents per uns i altres.
Amb l’excusa dels drets de l’home s’ha fet molt de mal, absolutament d’acord amb tu, ja ho deia en l’anterior comentari.
I avui parlo de l’Iran perquè justament ha estat aquests darrers dies que la situació de la dona ha patit un nou pas enrere. Si convé, escric un altre dia sobre l’Aràbia Saudita o sobre Espanya. Una cosa no treu l’altra. Simplement en aquest cas parlava d’involució.
De totes maneres, no tenim perquè estar d’acord. Això sí, si mai et ve de gust tenir una conversa sobre el tema, estaré encantada de compartir punts de vista 🙂
Comparar Iran con España es de ignorantes o sectarios ignorantes. En España existe una ley de igualdad y el Estado protege a las mujeres ante las agresiones de los hombres estableciendo penas distintas en funcion del sexo agresor.
En Irán es el propio Estado el q potencia estas actitudes represoras incluso existe una policía de la virtud y contra el vicio. No he visto nunca en España una policía q se dedique a perseguir a las mujeres por no vestirse de acuerdo a las normas q impone el estado.
Y finalmente, en España no se lapidan a las mujeres por ser infieles. Un ultimo detalle sobre Irán, como no se pueden ejecutar a las mujeres vírgenes, según su loca interpretación de la Sharia, un policía o un “guardián de la revolución” los casa, violándola a continuación.
Sr Pepe
No es cuestión de comparar España con Iran y si lo ha entendido así es que no ha entendido mi comentario en absoluto. Es cuestión de no querer dar lecciones gratuitas cuando simplemente no se pueden dar con las siguientes estadísticas vergonzosas en el tema que tiene España que incluyo abajo. Tiene razón que el estado espanol no utiliza las mismas leyes que el estado opresor iraní, pero el comportamiento social machista es prevalente, sino mire lo de abajo. Si el gobierno hablará mucho pero medidas efectivas para solucionar el problema…ninguna y el problema sigue.
En todo caso las lecciones se aplican a uno primero antes de darlas a los otros ese es mi punto de vista.
A fecha del 28 de febrero de 2011, 96.401 mujeres contaban con atención policial y 31.330 con protección policial y los datos del teléfono de atención a la mujer maltratada 016 ha recibido desde 2007, fecha de su puesta en marcha, 238.248 llamadas.
Ayer, el Consejo General del Poder Judicial divulgó las estadísticas correspondientes a 2007 sobre la violencia doméstica y machista en España. Son datos fríos pero crudos:
—En total 118 personas fallecidas, de ellas 99 fueron mujeres (el 83,9 por ciento), y 74 de ellas perdieron la vida en el ámbito de la pareja o ex pareja. Otras 16 víctimas eran menores de edad: once niñas y cinco niños, el resto padres, madres, abuelas…
—En el 81 por ciento de esos casos de mujeres (60), las mujeres mantenían una situación de convivencia.
121 personas murieron en España en 2008 por violencia doméstica, un 74% mujeres, y un incremento con respecto al año anterior. Cada día se presentan 400 denuncias por violencia de género
Es un 15,9% más que en 2007.
D’El Pais d’avui mateix, 20 de juliol
Una granadina de 19 años muere tras una paliza de su novio
El presunto agresor, detenido, trasladó a la víctima al hospital. El joven sostuvo que habían sufrido un atraco
El cadáver de la chica ya ha sido trasladado al Instituto de Medicina Legal para que se le practique la autopsia, aunque Subdelegación del Gobierno ya lo ha reconocido como un caso de violencia de género. La muerte de Mónica es el tercer caso mortal de violencia machista en Granada en lo que va de año. Al menos 34 mujeres han muerto a manos de sus parejas en 2011 en España.
En todo caso yo quería decir, Sr. Josep, q la situacion en Irán no es comparable ni en machismo ni en nada, en Irán el machismo patriarcal es impulsado por el Estado mientras q en España es algo social q va en retroceso año tras año.
Hablar de muertes en España por violencia domestica sin mencionar la altísimo nivel de frecuencia de muertes entre ciudadanos extranjeros con mas machismo q la sociedad española es utilizar torticeramente las estadísticas para llevar el agua al molino del feminismo, ese q no dice ni mu de la lucha de la mujer saudí por poder conducir o de q en Irán dejen de lapidar a las mujeres por infidelidad pero q critica un comentario sobre los morritos de una, casualmente, mujer socialista de paridad.
Existen tres tipos de mentiras, las grandes mentiras, las pequeñas mentiras y las estadísticas. Esas q dicen q si yo como dos pollos y tu ninguno, entonces los dos comemos pollo.
Crec important dir que la societat espanyola ha avançat molt darrerament de mentalitat superant molts tòpics patriarcals. Les denúncies de les dones per maltractaments a Espanya els poden portar a terme per que hi ha una llei que les protegeix precisament. A Andorra hi han moltes dones que no denúncien, per por, problemes econòmics…es a dir per que no es troben tan protegides per fer-ho. A Iran o a d’altres päïsos evidentment no poden haver denúncies….Igual amb les morts. Que un home mata la seva dona a segons quin pais no és noticia pels mitjans de comunicació, és algun fet habitual. Necessitem lleis a tots els països per protegir les dones de la violència, i hem de tenir en compte que en els països en els que la dona adquireix més quota de llibertat aflora la violència masclista com a mètode del varó per seguir dominant la dona quan veu que aquesta s’allibera del seu domini.
Perdona Noemí, però tu has estat a l’Iran, a Arabia, a la Xina per fer les sentències que fas. O parles segons el que llegeixes? En aquest cas seria important que citis les fonts. T’imagines la imatge que algú d’Iran es pot formar d’Andorra si, per exemple, ho fa a partir d’alguns dels teus escrits. S’emportarà la teva imatge d’Andorra que no te perquè ser objectiva. Per tant val mes que digui que segons la Noemí, tal, tal i tal.
Quan una persona vol ser líder d’opinió, com és el teu cas, s’agrairia una opinió educada.
Altrament sempre podem parlar de tòpics facilons, tocar la fibra de l’oprimit i anar fent camí de victima per la vida, Que també te el seu punt.
Hoy en día no hace falta estar en los lugares para tener información sobre ello, existe internet, aunque en Andorra esta muy restringido. Esto q dices, discurs fácil, me recuerda a los batasunos o los ultras nacionalistas catalanes cuando les criticas, q te dicen q si no vives alli no tienes derecho a criticar, mentira, no solo tengo el derecho a criticarlo, libertad de expresion, sino la obligación moral de hacerlo.
Las mujeres de china, Irán y Arabia SAudi tienen problemas mas importantes q la imagen q se pueden formar de Andorra leyendo a Noemi. Q seria q aqui no apoyamos a dictaduras, comunistas o islamofascistas.
En China la discriminación silenciosa, al menos las tiendas de los chinos en Barcelona, son regentadas por hombres, pero solo trabajan las mujeres, habla con los chicos de las iglesias cristianas chinas y te dirán lo q pasa.
Las iranias se conformarían con que la policía del vicio y la virtud les dejara vestirse a su aire, igual q las saudies, q ademas tienen q lidiar con la estúpida prohibición de conducir.
Y si son sus costumbres, q las cambien por otras mas civilizadas, q en España mataban a los musulmanes como costumbre y en Alemania a las brujas y hemos cambiado esas costumbres por ser barbaras.
Con los tiranos y los dictadores no se puede ser educado ni diplomático, igual q la OCDE critica a Andorra por sus políticas fiscales no chivatas, podrían hacer lo mismo con las dictaduras como la china la irani o la saudi. Pero claro, la pasta es pasta.
Felicidades Noemi, has puesto el dedo en la llaga y las respuestas de los pijoprogres amigos del integrismo islámico a cambio de una subvención en petrodolares me hacen pensar q estas en la buena dirección. No cambies y no les tengas miedo a estos nuevos inquisidores pijoprogres. En Andorra, no son nada. Como se ha visto en las ultimas elecciones.
@Discurs fàcil
@josep
Que sepas q el CGPJ no contabiliza a las victimas de violencia machista q son hombres. Y segundo, la mayoria de las victimas de esa violencia machista son personas extranjeras, con lo cual la estadistica, manipulada, del CGPJ de España pierde fuelle y si hablamos de denuncias, te olvidas decir q la decana de los jueces de Barcelona ha constatado q muchas denuncias se presentan en un contexto de juicios por divorcio y q son falsas, y de eso el informe no dice nada.
En todo caso, no se puede justificar un error jurídico, con otro aun mayor, ya q ahora mismo, los españoles hombres no son iguales ante la ley, por el mismo hecho, q las españolas mujeres. Si una mujer le pega una paliza a su marido no tiene la misma pena q un hombre q le pega una paliza a su mujer. Y eso es así en España hoy en día. Pero los pijoprogres lo justifican diciendo q un error se tapa con otro aun mayor, en fin, asi les va, tienen lo q se merecen.
Si Pepe lo teu sona molt a racista tema Anglada tot es culpa dels estrangers !!!! tot !!! fotem-los fora !!!
I el cas d’espanyols que maten a estrangers/eres en actes de violencia sexual com es qualificaria ???
Semienterrada y con varias heridas por el cuerpo. Así fue hallada muerta junto al embalse de El Atazar la tarde del pasado sábado Giovanna Silva da Faria, una brasileña de 38 años. Horas antes había sido detenido su exmarido, el madrileño Manuel Antonio G. A. S., de 51 años, acusado de un delito de homicidio y otro de quebrantamiento de condena por desobedecer la orden de alejamiento de la mujer que le había impuesto un juez.