No crec que un partit polític amb representació parlamentària hagi d’impulsar una ILP. Tres consellers electes poden presentar quan vulguin una proposició de llei. No cal polititzar de forma indirecta l’única via que tenim els ciutadans d’elevar la nostra veu als altíssims. Entenc, però, que la piconadora de les majories obliga a buscar solucions creatives quan no t’escolten. Si prospera, haurà de recollir les signatures solidàries de tots aquells andorrans amb dret de vot que vulguin obrir el club a aquells que no tenen res a dir. I com a mínim hauran de ser el 10% perquè es pugui presentar per a ser tinguda en compte –o no– al Consell General. Un canvi que si s’estima oportú –caldrà veure les formes i condicions– necessitarà d’un canvi constitucional, la dissolució de la cambra i el replantejament del sistema entre rumors d’abdicació, fuetades de crisi econòmica i el cas BPA. Això si no s’opta per la surrealista mesura de donar drets a mitges. Tot això no treu la legitimitat que empara les persones que viuen a Andorra, que paguen, escolten i no tenen opció d’opinar. El camí és més senzill i l’avala el Consell d’Europa i el sentit comú. Reduïm l’accés a la nacionalitat als deu anys. Eliminem les barreres que frenen l’accés a 2.500 persones que avui poden i no es nacionalitzen per –entre altres motius– traves amb la doble nacionalitat, i treballem de debò per a la integració. És clar que què ha de dir una Rodríguez que si depengués d’alguns no hauria d’haver tingut mai un passaport andorrà. Mala sort, jo –com molts altres infiltrats– ja fa anys que voto.
Precisament per el sentiment que tens tu, i els que son com tu, d’infiltrats, es per el que no hem de rebaixar el temps per accedir a la nacionalitat.
Boníssim article Noé, et felicito per la valentía de dir el que mols no s’atreveixen.
Comencem forts el dilluns! si us plau un cafè doble?
Noe for President!
Em pensava que eren catortze mil les persones amb la possibilitat d’accedir a la nacionalitat i no ho feien. No sé on he tret jo aquesta dada. L’assumpte de la nacionalitat a Andorra és ‘ ‘ peliagudo ‘ ‘ , sobre tot perqué alguns s’ho prenen com si Andorra fos un ‘ ‘ cortijo ‘ ‘ i es pensen que el passaport andorrá és la Bíblia dels passaports. ” Yo tengo el pasaporte andorrano y tú, no ” em deia una dona que ho acabava d’obtenir; no vaig poder aguantar-me: ” Tonta “, amb “G”, l’hi vaig dir.
Estic d’acord amb lo que dius. Però per lo que respecta a mi llençaria ara mateix el passaport Andorra, estic fastiguejada de com van les coses, marxaria corre’ns d’Andorra i m’oblidaria de que he nascut aquí. Es un país de quatre famílies i poc més. Els llocs de treball de l’administració son dels que estan ben enxufats …, això si!! .. si ets de fora poder et donen ajudes per quedar bé davant Europa, peroooo si ets d’aquí no tens dret a res.
Estic massa cremada per dir res mes, encara em tancaran !!!!!
Petons Noemí