Què és el que t’indigna? Perquè m’agradaria creure que encara hi ha alguna cosa que et remou l’entranya de tant en tant. Els ressorts de la indignació són inescrutables. Hi ha qui es revolta davant la injustícia, qui es revolta contra el dolor dels altres, contra la falsedat i la mentida, contra la violència, contra el poder establert, contra el sistema, contra el temps. Hi ha qui només es remou quan la injustícia li crema la carn, quan el dolor és el propi, contra les mentides que li infligeixen els altres, contra les males paraules, contra l’enveja o la sort dels altres. El que compta és notar com una escalforeta vibrant puja del fons de la panxa fins a envair els nostres pensaments i conduir-nos irremessiblement a l’acció, perquè es tracta d’això. De portar-nos a l’acció. No serveix de gaire cridar als quatre vents que estàs revoltat des del sofà de casa, llauna en mà i bol de crispetes sobre la falda. Potser és aquest el problema. Que durant massa temps hem estat tan apàtics, tan conformats amb tot allò que passava al nostre voltant, que durant massa temps només hem estat capaços de bellugar-nos per allò que ens afectava a nosaltres de manera puntual. I encara gràcies. La inacció és la gran victòria del sistema. Un entramat que ens deixa arrapats a la butaca, alienats davant la pantalla de l’ordinador i incapaços de reaccionar més enllà de la queixa. Queixa sí, que això ho fem prou bé. La queixa i la indignació no tenen sentit sense reacció, ni objectiu ni fruit. És a dir, que posats a indignar-nos, que sigui almenys amb la voluntat de solucionar alguna cosa.