Des de fa unes setmanes m’he aficionat a una nova xarxa social que es diu Pinterest.

És una mena de panell de fotos virtual, que cadascú personalitza a la seva manera, segons les seves preferències, i inclinacions estètiques

El resultat: Una pàgina que recull les coses que et semblen boniques, atractives, que t’agradaria tenir, o viure de prop. Una mena de suro dels desitjos, però a través de la pantalla de l’ordinador.

És un dels efectes secundaris de tenir al programa una secció com @Toca’m els webs, on cada dimecres, Pilar Z i Alfons Miralles ens ofereixen les darreres novetats del que es cou a la xarxa.

El que deia, que fa unes setmanes que m’he aficionat a Pinterest.

Hi tinc diversos taulells virtuals on conviuen els meus plats preferits,on no falta el formatge, un grapat de vestits bonics, cases de somni i paisatges idíl·lics.

Un munt de coses boniques que ens permeten somiar. Fet i fet, potser per aquest motiu té tant d’èxit. Evasió.

Quan el cel és gris, algú hi ha de posar colors.

Encara que sigui en forma de bits.

Bits, que d’altra banda es multipliquen i repliquen en forma de pins a través del món. I és que, entre una cosa i una altra, t’adones que tots plegats no som tant diferents i que ens agraden les mateixes coses.