Enrere queda el Pont de la Puríssima i davant nostre queden dues setmanes llargues abans no acabi l’any per posar ordre a tot el desgavell que suposen aquetes dates.

O sigui, que ja podem anar fent via i organitzar-nos com cal perquè des d’avui i fins el dia 24 tot seran corredisses abans i després de la feina per poder fer front als sopars d’empresa, d’escola, d’amics, del curset de ioga, de l’escala de veïns i de la guarderia de la nena.

Cap adult sense sopar! No és gratuït, s’ha de preparar l’estómac per l’allau de torrons, massapans, llagostins i llobarros que ens esperen a la cantonada.

Mira, potser amb això de la crisi, caldrà veure el costat positiu a tot plegat perquè ens estalviarem el foie i els torrons d’ametlla, amb el que engreixen i castiguen el fetge…

Vist això, caldrà decorar la casa, penjar garlandes de colors, encendre bombetes perquè casa nostra sembli “Pensió la Puri” i impregnar-nos de l’esperit nadalenc tant nostrat en aquestes dates.

Aleshores ja podrem acabar de patejar el sou del mes de gener- el de desembre es va fondre durant el Pont- per fer la feina de Santa Claus, carregar-nos de tiquets de compra per bescanviar a partir del 26 i fer cua per triar, i cua per pagar i cua pe embolicar…

Sempre ens queda l’alternativa de fugir del Pirineu i passar les festes a qualsevol illa tropical amb tendències budistes.

És clar, que unes festes sense neu, sense presses i sense sobretaules maratonianes, ni és Nadal ni és res.