Et vull donar les gràcies. Per demostrar que entre tots podem canviar algunes coses, per defensar el que creus just, per donar una oportunitat a aquells que volen tenir més cura de la seva salut i als que tenen cura de la gent que els envolta. Sense estridències. Sense negativitat. Buscant ser una persona proactiva. Sent part de la solució en lloc de buscar problemes. Gràcies per contribuir a fer realitat una promesa de canvi tangible. Gràcies per donar una oportunitat a la classe política de redimir-se de la seva distància i concretar abans de tornar a les urnes la possibilitat d’una Andorra més saludable, més respectuosa amb les persones. Gràcies per donar-nos i donar-te l’oportunitat de fer història. De demostrar que Andorra és un país on la seva ciutadania té coses a dir i les diu. Que fuig de la passivitat, del queixisme i de la desídia. Gràcies per sumar, per ser capaç de deixar de banda la ideologia, el substrat social, el pedigrí del cognom i el bagatge del cap de casa per fer pinya plegats –nacionals i residents– per unir-te en favor de la col·lectivitat. Gràcies especialment als que no us heu limitat a donar el vostre suport, sinó que heu volgut anar més enllà i heu sortit al carrer a buscar adhesions. Als que heu fet campanya, als que creieu i actueu perquè un país millor sigui possible. Amb més gent com vosaltres no seria una utopia. Ara la pilota ja no és a la nostra teulada. Aquesta tarda les signatures de més de 2.200 nacionals amb dret de vot demanaran al Consell General no només que ens escoltin, sinó que també ens facin cas. Alea jacta est.