fearÉs habitual, quan has de fer una presentació pública o mantenir una trobada important amb altres persones, mirar d’assajar quatre paraules davant el mirall. A l’hora de la veritat les cames et tremolen, la gola se t’asseca i imaginar-te l’auditori despullat no ajuda gens a millorar la situació. Ens costa parlar en públic. Ens costa arribar a l’altre a través de la via de comunicació més antiga i directa: la paraula. Segurament l’expressió oral és un dels aspectes que més s’ha negligit a les escoles. I avui és una de les grans assignatures pendents, sobretot del sistema espa-nyol d’ensenyament –tot i que em consta que s’hi està treballant per corregir-ho–. El resultat, malauradament, el trobem patent massa sovint en la classe política. De fet, durant la propera campanya electoral tornarem a posar-nos les mans al cap davant aspirants que ens volen convèncer sense saber argumentar –ja no dic parlar– moltes vegades sense ni tan sols saber llegir uns papers redactats pels seus pitjors enemics. La dicció, l’actitud, la postura, l’aplom, la mirada… tots aquests elements que estan més vinculats al llenguatge no verbal que no pas al contingut configuren més del 80% de la percepció que els altres tenen de nosaltres. I ho negligim. Ja ho deia el sofista Gòrgies de Leontins, que abans triarem un metge que parli bé que un capaç de guarir-nos. Per convèncer s’ha de dominar l’oratòria. Però com deia Plató, no n’hi ha prou, també cal la retòrica, els arguments. La forma és important, però el contingut ho és més. Potser que comencem a practicar des d’avui mateix. Una cosa i l’altra.